LA FALSA: “D’un temps, d’un país…”
Quan escric aquestes línies em recorda la ràdio que fa trenta-cinc anys que cinc advocats laboralistes van ser assassinats al seu despatx, al número 55 del carrer Atotxa de Madrid. Em venen a la memòria aquells anys difícils –corria el 1977- quan la temor, però al mateix temps la il·lusió i les ganes de superar totes les dificultats, envaïen la ciutadania del nostre país. Espanya va saber donar una lliçó de com superar els entrebancs que els intolerants li posaven al camí i guanyar la batalla de la democràcia. I no va ser fàcil… però es va aconseguir com ha demostrat la història.
No puc per menys que recordar a un jovenet de catorze anys que mirava un pare il·lusionat però atemorit… atemorit però il·lusionat. Atemorit en els moments de davallada emocional quan deia: ‘Ací no canviarà mai res’. Il·lusionat quan en moments d’eufòria manifestava: ‘Açò canviarà tot, res no serà com abans, este país va per avant en la democràcia….’ I tantes i tantes arengues que li escoltava segons l’humor que no sempre era bo perquè hi havia massa motius per al pessimisme. Quan, poc a poc, les coses van anar millor i amb la democràcia consolidada recordo com exclamava: ‘Ja ho deia jo que açò canviaria…’ i amollava un somriure de satisfacció. Com a l’avi Siset un mal vent se’l va endur potser afortunadament per a ell.
No sé com reaccionaria avui en veure com un jutge que volia indagar la veritat i recuperar la memòria dels soterrats a les cunetes és acusat, i possiblement condemnat, pels hereus intolerants dels criminals d’Atotxa.
Més informació: història | Joan Carles Marcobal | La Falsa | política
