Una xerrada a Morella dóna consells per als pares
comarquesnord.cat,
» diumenge, 29 de gener de 2012
Els fills no neixen amb un manual d’instruccions baix del braç, ni tampoc existeix un prototip de pare perfecte. Les situacions de cada família són diferents i també ho és la forma d’educar als menuts en funció de les característiques socials dels entorns. El que sí existeixen són recomanacions per tal d’enfrontar l’educació dels fills, que s’adaptaran de forma particular a cadascun d’ells. L’Associació de Pares i Mares del Col.legi Public Marededeu de Vallivana de Morella, amb la col.laboració de la Fapa Penyagolosa, han proposat una xerrada als pares sobre els estils educactius. L’objectiu era donar a coneixer els diferents models educatius, i el que la seua aplicació comporta. Se’n parla de 4 estils de pares: permissius, autoritaris, democràtics i negligents; tots ells analitzats per la psicòloga Merche Clarós.
La formadora de la federació d’Ampes, assegura que ara està de moda l’estil permisiu, però és molt important saber marcar límits.
Tant important és atendre i aconsellar als menuts com fer-ho amb els adolescents. L’educació durant els primers anys de la vida d’una persona potser siga més tinguda en compte, però el procés en el qual el xiquet passa a ser adolescent, comporta una sèrie de canvis psicològics als quals s’han de donar les corresponents respostes.
En la societat actual, encara continuen havent moltes restes de masclisme i això queda reflectit en esta xerrada. Del públic assistent, tans nols ha hagut un pare front a la resta d’assistents, totes mares.
Molts pares intenten saber si l’educació dels seus fills és la correcta tan sols amb l’anàlisi dels seus resultats acadèmics. Però eixa no és la millor forma d’actuar. Unes bones notes també poden guardar al darrere una mancança d’afecte en els menuts; i el mateix ocorre a l’inrevés; unes qualificacions no tan bones poden ser tan sols la conseqüència d’una falta d’estudi, sense vore’s implicat cap altre factor.
No hi ha formules màgiques per ser bons pares, ni seguretat que aplicant el mateix estil d’eduació obtinguem els mateixos resultats, per que cada xiquet és un món. Però hi ha pautes i ferramentes que ens poden ajudar.
Amb esta xerrada ha quedat constatat que dir que no als fills no és ser mala mare o mal pare. Ans al contrari, l’excés de permissivitat pot desembocar en una conducta inapropiada dels menuts en el futur.
