L’EXILI: “La lògica del despropòsit”
Manuel S. Jardí
L’autoritat competent, per dir-ho d’una manera amable però inexacta, sabia des de fa molt temps que a l’aeroport de Castelló no podrien aterrar els avions de passatgers. Les obres estaven fent-se tant malament com els càlculs, ja foren dels enginyers o dels aficionats a la construcció d’aeroports mitjançant fascicles setmanals. I no obstant van tirar pel dret, fins que la infrastructura va esdevenir un aeroport per a vianants i un paisatge per a criar conills. La lògica del despropòsit, per definició, indica que les instal·lacions aeroportuàries es fan perquè hi passege la gent, o bé perquè els conills campen i es reprodueixquen a fi que no falte carn per a la paella.
El problema de la lògica del despropòsit no és l’absència de sentit o el culte a les pràctiques més absurdes que es puguen imaginar. Allò pitjor és el cost. Perquè, tant els que feien els càlculs per a l’aeroport de vianants i conills, com les autoritats incompetents que pagaven les obres amb els diners dels contribuents, potser algun dia arribarien a la conclusió que caldrien encara més diners per a refer tot el que s’havia fet malament des del principi. Naturalment cap dels irresponsables d’aquesta aventura no s’hi qüestiona que la desfeta l’hagen de pagar els autors i consentidors del desficaci, amb càrrec a les pròpies butxaques i patrimonis. Si ja no queden jutges ni fiscals que persegueixin d’ofici el malbaratament de cabals públics, que és un delicte contemplat pel codi penal vigent, algú hauria de denunciar la colla de malparits, si més no perquè la factura del matalasser, fer i desfer, la carreguen als desvergonyits d’aquesta festa inacabable que ens brinda l’Aerofabra.
¿Recorden les primeres bicicletes amb què s’hi pedalejava quan l’ús de la bici començava a estendre’s? Eren bicicletes de pinyó fix. Les bicis que hi ha ara tenen diversos plats i múltiples pinyons, però les d’abans eren de pinyó fix. Un pinyó que impedia ajustar els pedals en direcció inversa. Només es podia anar cap avant. Pinyó fix, direcció única. A l’aeroport de Castelló li han aplicat el sistema de pinyó fix d’aquelles bicicletes del passat. Els avions no tenen espai per a donar la volta, tan aviat aterren. Per tant, no poden aterrar. És com la pel·lícula “Aterriza como puedas”, però de veritat, amb la qual cosa no hi ha comèdia possible. Tal com està concebut l’aeroport de Castelló i atès que els avions no poden aterrar, a fi de no acabar en mig del prat, hem de deduir que els aparells s’aproximarien a la pista i els passatgers anirien saltant a terra amb els equipatges. Turisme d’aventura en estat pur, però és de lògica. La lògica del despropòsit.
