Com cada dijous llarder, els morellans més joves han eixit a caçar xiques

Aquesta vella costum sembla que està perdent adeptes, malgrat les modificacions que ha anat sofrent en el pas dels anys. Aquesta vesprada hem trobat algunes colles de xics amb cordes, disposats a caçar xiques, però lo cert és que no estaven tenint massa sort, i a la fi jugaven a caçar-se uns a altres. Avui en dia no és com abans, i fins i tot, xics i xiques queden per a berenar tots junts. Fa uns anys, a l’escola encara deixaven eixir a les xiques un poquet abans que als xics. Ara ja van tots junts.

En el llibre “Retalls de Vida”, Domi Pastor ens contava que “el joc consistia a posar una xica dins del rogle de la corda i els xics li pegaven una palmadeta a la esquena. La xica havia d’agarrar alguns dels xics, cosa que ells evitaven en el moviment de la corda” Quan la xica agarrava un xic quedava lliure, i podia eixir del cercle de la corda, i aquella mel ja no podia tornar a agarrar la xica aquella en tota la vesprada”. La colla de xics cridava pels carrers “la mel, la mel”.

Els dies previs al dijous llarder les xiques buscaven per les cases olles velles, cànters, topins que ja no servien per a poder jugar el dia de les cordes a passar-los d’uns a altres fins que es trencaren. La gràcia, deia Domi, estava en tirar-los més lluny i més alt sense que caigueren.

Molts d’aquestos jocs s’han perdut en el temps, i les cordes continuen però sent simplement un record del que van ser.

Més informació: tradicions | xiquets