La immigració sosté les economies de l’interior de la Comunitat
comarquesnord.cat, Els Ports
» dimecres, 22 de febrer de 2012
A la Comunitat Valenciana hi ha pobles que es troben amenaçats pel fenomen de la despoblació, es tracta de municipis de l’interior de la Comunitat i principalment de comarques de l’interior de la província de Castelló, que han estat històricament les més afectades per l’emigració dels seus ciutadans cap a nuclis urbans. Bona part d’ells es troben als Ports.
La immigració ha atenuat el decreixement poblacional i el seu progressiu envelliment però si aquesta es redueix podria a mitjà termini dificultar l’accés a determinats serveis necessaris per al desenvolupament d’aquests municipis, com és la sanitat, l’educació i l’assistència social. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi “L’impacte de la immigració a les comarques de l’interior de la Comunitat Valenciana” elaborat per l’Observatori Valencià de la Immigració (OVIM), dependent de la Conselleria de Justícia i Benestar Social.
L’anàlisi del OVIM, que se centra en 17 comarques de l’interior, reflecteix que entre 2001 i 2011 es van produir canvis demogràfics que han afectat de manera desigual a aquestes zones. D’una banda, existeixen dues comarques -l’Alt Maestrat i Els Ports- en les quals, malgrat l’arribada d’immigrants, la seva població va decréixer en aquest període. Així mateix, a la Vall de Cofrents-Aiora, Els Serrans i La Plana d’Utiel Requena va haver-hi un creixement positiu a causa de la immigració.
D’altra banda, en deu comarques (Alt Millars, Canal de Navarrés, Alt Palància, Alcalatén, Racó d’Ademús, Vall d’Albaida, La Costera, Alt Vinalopó, El Comptat i l’Alcoià) de no haver estat per la immigració, el seu creixement amb prou feines s’hagués alterat. Finalment, en el cas de la Foia de Bunyol i El Vinalopó Mitjà hi hagués hagut un increment poblacional considerable, fins i tot sense l’arribada de ciutadans originaris d’altres països.
Per províncies, de l’estudi elaborat pel OVIM es desprèn que les comarques de l’interior de Castelló es caracteritzen per tenir elevats percentatges de població potencialment inactiva, és a dir, ciutadans menors de 16 anys o majors de 65. En aquest sentit, destaca l’Alt Maestrat, on el 40,82% de la població (3.193 persones) es troba en aquestes franges d’edat i L’Alt Millars, amb el 39,97%, que suposa 1.815 persones. En la resta de comarques de la província, aquest percentatge és una miqueta més reduït (Els Ports, amb 37,01%; Alt Palància, amb 36,86; i l’Alcalatén, amb 34,10%).
En canvi, la immigració resident a les comarques castellonenques es troba en edats productives. Així, els estrangers i immigrants majors de 65 anys representen únicament l’1,39% dels estrangers residents en l’Alt Maestrat, un 1,27% als Ports l’1,41% en l’Alt Palància i el 2,58% a l’Alcalatén.
S’aprecia que entre 2001 i 2011 es produeix un clar procés de rejoveniment de les comarques castellonenques lligat a la immigració. De fet, la proporció dels majors de 65 anys als Ports es va reduir en cinc punts en l’última dècada, quan va passar de representar el 32% dels residents a una mica més del 26% actual. En la mateixa línia va evolucionar la població de l’Alt Millars, l’Alt Palància i l’Alcalatén. Dels 80 municipis de l’interior de Castelló, durant l’última dècada la població s’ha reduït en 36 localitats. No obstant això, sense la immigració, onze municipis més haguessin sofert un decreixement poblacional.
» Conclusions
De totes aquestes dades es desprèn que la sostenibilitat de les regions de l’interior, que són les més amenaçades per la despoblació, pansa per l’arribada de ciutadans en edats productives que puguin fer-se càrrec dels sectors econòmics. En aquest sentit, el més que probable canvi de tendència dels fluxos migratoris a Espanya i a la Comunitat Valencià on els saldos comencen a ser negatius, fa preveure que les comarques de l’interior seran les més afectades.
La despoblació comporta dues situacions; l’envelliment gradual de la població i la pèrdua de competitivitat enfront de les zones urbanes amb major densitat empresarial. La immigració pot arribar a pal·liar els efectes negatius de la despoblació pel que resulta necessari, conforme a la valoració del OVIM, revitalitzar els sectors productius d’aquestes comarques per assegurar la continuïtat del sistema econòmic i demogràfic.
