L’EXILI: “Aníbal no ho hauria fet”
El sentit comú, la lògica o qualsevol càlcul de temps i de costos desaconsellen que per a fer un desplaçament entre Morella i Villores, calgui anar primer a Castell de Cabres. Però el sentit comú no impedeix elegir altres opcions demencials. Es pot baixar per Sant Mateu fins a l’aeroport per a vianants i conills; d’allà arribar al Mediterrani, embarcar-se fins a Sardenya, rodejar Sicília i encarar cap a Gibraltar per a seguir fins a Pontevedra, en què agafaríem un tren cap a Madrid. I de Madrid, al cel. O a Villores.
El govern espanyol tanca la porta del finançament de la Unió Europea a un pla d’infrastructures ferroviàries lògic i conseqüent, en intentar imposar, val a dir 
que sense èxit, això que l’Espanya del cereal anomena corredor central. En realitat no es tracta tant d’apostar per una ruta impossible, com per evitar que es desenvolupe el trajecte més lògic, el del corredor mediterrani. Atès que el govern de Rajoy no situa com a prioritària aquesta inversió, Europa destinarà els fons disponibles cap a altres indrets geogràfics, allà on la raó encara domine sobre els disbarats.
La decisió del senyor Rajoy i de la seua ministra deixen un munt de gent amb el cul a l’aire. Ací queda retratada una dreta retardatària, valga la redundància, però també els socialistes amb els que comparteixen una concepció espanyolista rància, obsoleta i, per damunt de tot, sustentada en l’espoli fiscal i en les desigualtats derivades d’una falsa unitat fonamentada en les conquestes imperials de fa dos segles. I així seguim ‘por justo derecho de conquista’. També queden retratats, en posició no massa digna, eixos presumptes empresaris que encara confiaven a que ‘els seus’ aplicaren criteris de racionalitat, si més no en el mapa del transport de mercaderies. I per no oblidar ningú, aquells polítics i afiliats a una esquerra que tampoc no ha posat especial entusiasme a situar algunes coses en el seu lloc quan governaven fa quatre dies. No han aprés res de la història. Ni de la moderna, ni de l’antiga. Dos-cents anys abans de Crist, quan romans i cartaginesos disputaven la segona guerra púnica, Aníbal ja va utilitzar la que més tard es coneixeria com la Via Augusta per arribar fins a les portes de Roma, tot i travessant els Alps.
La caiguda de Sagunt forma part d’aquella campanya, que recorrien amb elefants a través de l’actual corredor mediterrani. El mateix que el govern d’Espanya nega en benefici d’un trajecte impossible, però amb múltiples interessos especulatius. Si el general cartaginès haguera pretès fustigar Roma per aquest camí, la segona guerra púnica encara estaria con la Lliga de futbol. Sense resoldre.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí
