Catí mira a Sant Pere de Castellfort
Sant Cristòfol de Saranyana, la Marededéu de Gracia, la Virgen de la Carrasca, Sant Miquel de la Pobla i Sant Pere de Castellfort, són les ermites que rebran centenars de visites aquest cap de setmana. Sens dubte serà la de Catí a Sant Pere de Castellfort la que més gent arrossegarà. De fet en els darrers anys es sumen a la peregrinació, fins i tot centres excursionistes.
La tradició d’aquest ancestral camí s’enceta en el segle XIV. Unes teories diuen que l’inici es deu a que un any de molta sequera, la gent del poble va anar a l’ermita de Sant Pere a demanar pluja per al camp. Quan tornaven a Catí els va sorprendre una forta tempesta amb abundant pluja i aquell any les collites van ser copioses. Altres teories mes allunyades de l’església situen l’inici d’aquest pelegrinatge a l’època 
de les pestes que van causar moltes morts a les nostres terres.
La indumentària típica de la rogativa és la capa i la barretina, que solen ser de color fosc, negre o avinagrat. Les capes de bona qualitat son motiu d’herències sent transmeses de generació en generació. El camí de pujada es costerut. Alguns s’acompanyen de cavalleries per realitzar-lo, la resta va a peu. Però no falta la germanor, l’harmonia i la bona gastronomia per acompanyar el trajecte que separa Catí de Sant Pere de Castellfort. Així per esmorzar es típica la llançadora amb xocolata i formatge tendre de Catí. El plat estrella de la rogativa son els fesols i arros, cuinats amb molta cura des de primeres hores amb sis grans calderes de coure. Així s’aguanta prou bé els més de 35 quilometres de pujada per camins plens de pedres. La baixada, a l’endemà, no és tant dura, però és igual de llarga, i com molts la fan completa les cames noten el camí que ja ha estat fet. Però a la tornada al poble el cansament s’oblida per participar en la processó que tanca la tradició catinenca.
Tots acudeixen amb la capa i una torxa a la ma. Els quatre homes de mes edat tindran l’honor de dur al muscle la peanya del sant. Els dos xiquets mes joves duran el ciri a poca distancia. Es una sensació indescriptible i d’una gran bellesa plàstica el veure per la nit tanta foscor de les capes amb el contrast de la llum i fum de les torxes, al mateix tems que s’escolten els càntics en llatí que fan ficar els pels de punta a mes de quatre. Un visca a sant Pere amb llançada de barretines al aire posarà punt i final a la rogativa.
Més informació: agenda | religió | rogatives rotllos i primes | tradicions
