LA FALSA: “Una emoció diferent, poques vegades viscuda”
Els he de confessar que aquesta setmana em volia esperar a redactar aquest article al dimecres a la nit -en cas de derrota de l’Athletic a la final de Bucarest- o ben entrat el dijous a la matinada en cas de victòria dels de San Mamés i celebració dels seus seguidors ací. Però clar, si perdem que els explico a vostès? S’imaginen com estarà el meu ànim? (Si hem perdut ja ho saben) I en cas de guanyar la UEFA League, qui m’assegura que en retornar a casa estaré en condicions d’adreçar-me als lectors?
Per tant, és dimarts i vaig a escriure el dia que toca. A ben segur que els seguidors del Barça i del Madrid no entenen el que dic, tampoc els del València o Atletic de Madrid, fins i tot Saragossa, els quals han viscut molt més que nosaltres l’experiència de jugar una final europea i estan més acostumats. Però jo no. Aquest quasi cinquantè s’ha de remuntar als seus temps d’estudiant de BUP per recordar una final de Uefa de l’Athletic contra la Juventus, (1-0 en contra al camp de la ‘Vechia Signora’ i 2-1 a favor a San Mamés) a la primavera del 77. Era Suárez president del Govern, Vicent Martínez alcalde i el Rei no patia pels gendres sinó més bé pels militars. Compte! Aquella final la vam perdre com també vam perdre aquella mateixa temporada la final de la Copa contra el Betis d’Iriondo als penaltys en no encertar Iribar i parar Esnaola.
L’Athletic quedaria tercer de lliga entrenat per Koldo Aguirre. Però en fi, no vull ser malastruc, durant 24 hores encara puc somniar amb aquesta bonica història. Si perdem, no em desperteu.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
