Vallibonencs i pena-rogins viuen el seu agermanament històric amb molta emoció

Com cada set anys, dissabte es va complir la tradició i els veïns vallibonencs van baixar en Rogativa a la Mare de Déu de la Font en senyal d’agraïment i van visitar els seus germans de Pena-roja. 2012 ha estat any de ‘Pena-roja i Vallibona, Pobles Germans’, un Any de Rogativa que passarà a la història per l’emoció i l’evolució d’una tradició que edició rere edició va a més. I és que més de 2.000 persones es van congregar als carrers de Pena-roja per viure la festa més important (i a la vegada més emotiva) d’aquests dos pobles germans.

L’emoció i les llàgrimes van donar senyals de presència a l’alçada del Pont Xafat, quan es va produir el retrobament, set anys després, entre els germans de Vallibona i Pena-roja. En l’entrada del poble matarranyenc, camí de Coratxà, centenars de veïns del poble esperaven l’arribada dels vallibonencs, que van entrar a la vila passades les sis i mitja de la tarde. Entre els assistents, filles de Vallibona casades a Pena-roja, com la Laura Pla o la Lolín Beltrán, que no van amagar l’emoció d’esta festa centenària. La Paula Pallarés, pena-rogina de mare vallibonenca, també va explicar que és un dia molt especial, i que en esta última edició ha col·laborat en la festa com a dolçainera.

Al Pont Xafat, los pena-rogins van donar la benvinguda als germans vallibonencs. De la mà del seu alcalde, Francisco Esteve va defensar que la Rogativa “és una tradició centenària que transmetem de pares a fills. I que tot i que canvien els temps i també la gent, aquí al Pont Xafat se manté la tradició. Una tradició de visitar la Mare de Déu de la Font i que no podem perdre perquè és el patrimoni dels nostres avantpassats”. Per la seua part, l’alcalde de Vallibona, Juanjo Palomo, va subratllar que “després de tants i tants d’anys, esta tradició està més enfortida que mai”, i que “cada set anys venint a renovar-la amb els nostres fills com van fer els nostres pares amb nosaltres”.

Precisament al Pont Xafat, vallibonencs i pena-rogins se van intercanviar el Guió de la Mare de Déu de la Font i el Sant Crist de Vallibona, per baixar en processó fins a la plaça major de Pena-roja. Va ser en aquest punt on molts dels caminants que venien de Vallibona van aprofitar per descansar i prendre energies. Entre els caminants hi eren Bernat i Tonyo d’Herbers, que van destacar als micròfons de Ràdio Matarranya i Nord que “tot va anar molt bé. L’organització ha estat perfecta. Ha hagut molta boira al primer tram i no hem pogut veure el paisatge. Però bé. Hem estat molt a gust i molt bé. I aquesta no és la primera vegada que baixem”.

. Fins a la Mare de Déu

Des de la plaça major de Pena-roja, molts dels devots van seguir en Rogativa fins a la Mare de Déu de la Font, com marca la tradició. Altres caminants, alguns d’ells eixien a l’obra de teatre, es van quedar a Pena-roja per tancar els preparatius de la representació de teatre. Precisament, l’actuació va servir també per inaugurar el nou Centre Cultural del municipi, un espai que tot i la seua magnitud, es va quedar petit, ja que més de 800 persones volien seguir la representació. Com ja va succeir la primera vegada que es va fer l’obra de teatre l’any 1984, escrita per l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte, esta va esdevindre un èxit.

De cara a la nit, sopar de germanor amb fesols i abadejo com marca la tradició, per saltar després a l’actuació de l’orquestra i discoteca mòbil. Al dia següent, va arribar el moment més trist de la Rogativa. Arribava l’acomiadament entre germans, molts dels quals no es veuran fins d’aquí set anys. Precisament, i després de la litúrgia a l’església de Santa Maria la Major de Pena-roja, los veïns pena-rogins van acompanyar als vallibonencs fins a l’entrada del poble. Per la seua banda, la Rogativa dels vallibonencs encara havia de fer camí cap a Herbers.

. Més de 1.000 caminants

Pel que fa a xifres, es pot considerar la Rogativa de Vallibona i Pena-roja de 2012 com una de les més nombroses que es recorda. De fet, més de 1.000 persones (entre devots i caminants) van eixir des del municipi de Vallibona. Hi va participar gent vinguda de tot arreu. N’hi havia d’Herbers, de Torredarques, de Mont-roig, com no de Vallibona, del Forcall… Però també altres vinguts de València i Ontinyent, per exemple. Una comitiva de més de 1.000 persones que a Coratxà (el punt de dinar) encara va crèixer. De fet, l’alcalde de Vallibona, Juanjo Palomo, va explicar que “en aquest punt encara s’hi van sumar unes 300 o 400 persones més”.

Per la seua banda, l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, també es va mostrar molt satisfet per com havia anat la Rogativa 2012, la segona Rogativa que fa com alcalde de Pena-roja. En aquest mateix context, va voler agrair l’esforç que ha hagut al darrere, gairebé tota de forma desinteressada, perquè tot el que envolta la Rogativa hagi estat un èxit. A més, Esteve va defensar que “ha participat molt la gent i això demostra que les coses milloren. Va vindre molta gent a la Rogativa, una cosa que no s’havia vist mai. És una tradició que va a més. No és igual com fa 100 anys, i també demostra que els pobles menuts tenim moltes coses a dir”.

L’any 2012 ha estat any de Rogativa entre Vallibona i Pena-roja, dos pobles germans. Una rogativa que es remunta l’any 1347 i que està considerada com una de les més ancestrals del nostre territori. Una rogativa que no tornarà fins al 2019 i que enguany també ha produït nous agermanaments. Parlem, en concret, de l’agermanament entre els músics i dolçainers de Vallibona i de Pena-roja, que van actuar de forma conjunta una vegada es van trobar en el Pont Xafat.

Més informació: religió | rogativa de Vallibona a Pena-roja | rogatives rotllos i primes | tradicions