Castelló té censades fins a 440 parelles de voltors lleonats
El programa de captura i marcatge de voltors lleonats, desenvolupat per la Generalitat Valenciana, ha permès censar 444 parelles d’aquest exemplar a la província de Castelló i recollir observacions i estudis per determinar l’amplitud dels desplaçaments i trajectòries d’aquesta espècie. Així ho informa l’Agència EFE en la seua secció de medi ambient.
Aquestes dades es constatarien des que es va iniciar en 2005 aquest programa en el menjador de Cinctorres, mitjançant anelles de PVC de lectura a distància i marques a les ales que ha permès controlar el cens i l’albirament d’aquestes aus marcades a Castelló en diferents províncies espanyoles i fins i tot a França i Suïssa. Aquesta espècie ha mantingut una tendència positiva constant des d’aquest any fins a l’actualitat, a excepció del descens registrat en 2007 a causa de la falta d’aliment deguda al tancament de muladars a Terol, segons informava a EFE la Conselleria de Medi ambient.
L’increment de la població reproductora de voltor lleonat de Castelló ha estat possible gràcies a la instal·lació d’una xarxa de muladars que proporcionen el 40 % de les necessitats tròfiques d’aliment dels voltors. En els últims sis anys s’han capturat i marcat un total de 510 exemplars de voltor lleonat. El sistema de marcatge i seguiment ha resultat altament efectiu, ja que ha possibilitat controlar, almenys una vegada després de la seva captura, al 88,8 % dels exemplars. Els 453 exemplars albirats van ser observats posteriorment una mitjana d’entre 9,9 i 11,7 vegades i dels 57 restants que no van ser observats, un total de trenta van aparèixer morts. Els estudis realitzats han comprovat que els exemplars controlats a la província de Castelló, han estat vists en 2.342 ocasions a la veïna província de Terol, la qual cosa demostra una estreta relació entre els voltors d’aquestes dues províncies que comparteixen el Maestrazgo.
Però a més de Terol, els voltors marcats a Castelló han estat albirats en 50 ocasions a la província de Lleida, 36 vegades en la de Saragossa i 11 a Tarragona i en menor mesura, a Ciudad Real, amb 10 observacions, Alacant, amb 8, o Càceres, amb 7, i s’han arribat a albirar a França o Suïssa.
La denominada crisi de les vaques boges sorgida en 2000 va provocar l’enduriment de la normativa d’eliminació de cadàvers, que prohibia deixar-los a la muntanya, en les proximitats de les 
explotacions o en muladars, on fins llavors estaven disponibles per a aquestes aus carronyeres.
Com a resultat d’aquesta normativa, en 2001 es van tancar els menjadors de voltors que existien a Castelló però els muladars de Terol (molt més nombrosos) van continuar funcionant fins a 2006, quan es va establir en aquesta província un sistema de retirada de cadàvers.
L’amenaça per a les aus carronyeres que representava l’eliminació de les aportacions ramaderes -element principal de la seva dieta-, va conduir a l’aprovació de nova normativa estatal i autonòmica que permetia l’aportació controlada de restes animals en menjadors. Així van ser instal·lant aquests menjadors, per iniciativa privada i pública, i constitueixen avui dia una xarxa on s’aporta de manera regular aliment per als voltors. Aquesta xarxa ha aconseguit cobrir un 40 % de les necessitats tròfiques dels voltors lleonats que es mouen per les províncies de Castelló i Teruel, la qual cosa ha permès incrementar el nombre de parelles reproductores a la Comunitat Valenciana.
Més informació: medi ambient | voltors
