“La processó va per dins”
Quaranta anys és no res en la història del món, encara que n’hi hagi moltes generacions que només coneixen el passat, una part seleccionada del passat, a través dels llibres de text. Té igual, perquè el desconeixement o la impossibilitat d’haver viscut en una determinada època no afecta a les teories d’Einstein i, ja posats, a la versió popular segons la qual tot és relatiu. Passa que fa 40 anys, en aquest país, havíem d’assabentar-nos dels esdeveniments a través dels mitjans d’informació de l’estranger.
És clar que la processó del Corpus eixia als diaris, però quan es tractava d’un conflicte miner, una vaga o una protesta estudiantil, amb la repressió política i policial afegides, la narració objectiva del succés calia buscar-la a la premsa estrangera. Ens torna a passar ara mateix amb les conseqüències de la gran estafa financera. Cal connectar-s’hi amb la premsa francesa, alemanya, belga, britànica o nord-americana per a fer-nos una idea aproximada de la magnitud de la tragèdia a què ens han abocat. Deduïm que el govern demana un rescat, però no vol que parega que demana un rescat. Podem intuir el preu de la intervenció econòmica, però l’autoritat pretén que ningú no ho sàpiga fins que serà irreversible. Considerant que el govern només preveu que continue sent la ciutadania qui pagui els plats trencats de la gran estafa, fa mans i mànegues per a ocultar qualsevol paper que assenyale culpables i còmplices. En aquest joc pervers també sembla que participa, en certa mesura i intensitat, una part de la lleial oposició. De tot açò el personal pot obtenir complida informació… a la premsa estrangera. Perquè ací, des de ja fa temps, molt abans que intervingueren la tresoreria pública i les caixes d’estalvis, van intervenir el sistema comunicatiu. A l’hora de rendir la discrepància i qualsevol alternativa al desordre establert, tot s’hi val. La darrera peça que s’han cobrat ha sigut RTVE. L’estat de ruïna, no obstant, aboca cada dia més dubtes sobre l’hipotètic èxit de la maniobra. La gent comença a rebel·lar-s’hi i, malgrat la sobredosi d’opacitat i desinformació, no sembla disposada a la resignació pels segles dels segles.
Tot i l’escassa atenció i espai que dediquen els mitjans rendits, segrestats o condescendents, és del tot impossible evitar la transcendència i difusió de notícies com les protestes que s’han improvisat a algunes sucursals de Bankia. O la ràpida recaptació dels 15.000 euros que calien per a iniciar una causa judicial contra Rodrigo Rato. Una subscripció popular que obre vies noves i interessants de resistència a través d’unes xarxes socials que no acaben de controlar el règim ni els còmplices d’un sistema que s’enfonsa. I és que volen seguir fent-nos creure que hi ha coses inevitables o que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, quan la realitat és ben diferent. Les aparences ja no poden amagar que la processó va per dins.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí
