LA FALSA: “A la mestra del Biscuter, un trist adéu en francès”
‘Merci Madame Delga, c’est vous qui m’avez appris les premiers mots en français… crayon, stylo, pain, fromage et jambon, appris entre rires à cause de notre ridicule prononciation, appris avec le livre de dessins de Jacques et Catherine… c’est avec vous que j’ai commencé à être européen.’ I així va ser com a sisè d’EGB vam tenir el nostre primer contacte amb Europa i conèixer les seues costums: dinar prompte i menjar formatge per a postres.
I va ser aprenent el nostre primer francès de la mà de Doña Delga amb l’ajut d’un llibre de dibuixos, amb Jacques i Catherine Breton, i d’un magnetòfon de dimensions considerables i cinta extraible. Riotes a classe burlant-nos mútuament per la col·lectiva mala pronunciació i algun somriure còmplice d’ella abans de posar-se seria per tal de poder avançar.
No li ho posàvem fàcil, les tardes d’hivern a la caloreta d’una estufa de llenya no eren idònies per prestar l’atenció deguda. Sols s’alçava l’algaravia quan el sol es ponia per la Mola de la Garumba i els seus rajos quasi bé horitzontals il·luminaven com l’or el cabell ros i brillant de la mestra. Eren les 5. Impassible i irremeiablement deixava marxar la fauna infantil que ja no atenia instruccions, i amb els 
seus llibres al braç, acompanyada de Doña Carmina -mestres que educaven com a mares- retornaven al Sol de Vila, el barri que compartíem.
He tornat, he rexafat el carrer del Roser, i aquell barri que bollia en crits infantils aquell primer lustre dels 70 avui estava insolentment trist. Massa absències!!!
Més informació: educació | Joan Carles Marcobal | La Falsa | obituaris
/span> comentaris
M’ha agradat el teu acomiadament a Doña Delga. Jo tambe vaig ser alumna seua i,crec, (vergonya me fa dir-ho) que era una enxufada perque anava a sa casa a vore la tele, el “Cesta y Puntos” dels dissabtes en els seus fills.
Dies tristos, com trist va ser, per mi, vore-la malalta de demencia.
També jo sóc un alumne seu. Felicitats per la teua presentació de doña Delga en el moment del seu traspàs.
Recordo una anecdota, a setè d’EGB. No recordo qui llegia, però podia ser qualsevol de nosaltres, el llibre deia quelcom així “j’aime quiere decir me gusta y quiero”, qui va llegir va dir “j’aime quiere decir megustas y te quiero” va exclatar tota l’aula amb una grossa riota que doña Delga va aturar per continuar.
Que al cel sigui.
Joan Carles, amb els teus mots -que m’han agradat moltíssim- he tornat per un moment a les escoles, a ser de nou un dels alumnes de de Doña Delga, per qui només tinc bones paraules.