L’EXILI: La partícula punyetera
La capacitat i rapidesa de jerarquia catòlica per a apropiar-se de tot allò que se li posa a l’abast, ni que siga una bomba de rellotgeria, és per a treure’s el barret. A la Conferència Episcopal són més ràpids que Lucky Luke i això que Lucky Luke era més ràpid que la seua ombra. El gran descobriment científic de la setmana, siga dit amb totes les reserves que calga, és el bosó de Higgs, un misteri més complicat d’entendre que la prima de risc, però no tant com el de la Santíssima Trinitat, que demana alguna substància addicional, sola o amb gel, per a viatjar més enllà de la realitat. El bosó de Higgs és una partícula que atorgaria massa a la resta de les partícules i que, d’acord amb aquesta lògica que el gremi de la física manega com qui lliga un all-i-oli, hauria permès la formació de l’Univers i de tota la matèria. Això deixa a Déu en qualsevol dels seus formats –Yavhé, Buda, Alà i resta del catàleg- en un paper bastant secundari a l’hora de concebre aquesta gran parida que és el món. Qualsevol de les divinitats queda en ‘off side’, fora de joc, i més en un camp tan exclusiu de la física. Em fa l’efecte que els senyors rectors, ni els imams, ni els sacerdots del poble elegit no acostumen a fer servir conceptes de física quàntica ni càlculs de pes, massa i gravetat a les homilies sabatines o dominicals. Llàstima, perquè la ciència és una disciplina apassionant i, ben explicada, potser evitaria desercions entre l’audiència que se’ls escapa a les grans multinacionals de les ànimes. També és cert que els relats de ficció que es difonen als temples i les evidències científiques es peguen d’hòsties, perdonen l’expressió.
Si finalment no hi haguera el bosó de Higgs, caldria replantejar això que diuen el model estàndar que troba l’explicació més assequible als llibres de text escolars. Sense massa, l’Univers no seria com és. No existirien els àtoms, no hi hauria matèria, ni vida. Tampoc no hi hauria especuladors financers, ni xoriços, ni retallades, ni Mariano Rajoy, ni res de res. Per tant, ens convé capturar la partícula de marres per a demostrar allò que cantava Julio Iglesias de que la vida sigue igual. Al bosó de Higgs l’anomenen també la partícula de Deu. De manera que el portaveu de la Conferència Episcopal, monsenyor Camino, ha tardat no res en situar el descobriment en el seu territori d’interessos, quan veritablement representa una bomba de rellotgeria en l’armari dels dogmes religiosos. Camino ve a dir que quan els humans busquen l’origen de les coses, sempre acaben parlant de Deu. El que monsenyor no sap o ignora a conveniència és que la denominació Partícula de Deu fou deguda a l’ocurrència d’un editor. En els anys 90 el premi Nobel Leo Lederman va escriure un llibre divulgatiu sobre la física de partícules. Lederman es va referir al bosó de Higgs com The Goddam Particle, que significa la Partícula Punyetera, per la dificultat a trobar-la. L’editor la va canviar per The God Particle i així es va convertir amb la Partícula de Deu. Ara ja poden anar a combregar.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí
