UN CONCEPTE: “Revolució”
Avui tocaria parlar dels vint anys dels Bombers Voluntaris dels Ports, però com això se resumix en tres paraules (SÓN ELS MILLORS), passaré als meus rotllos habituals. Si teniu un motor a mà, per exemple la bomba del pou, voreu que a la xapa indica una quantitat d’rpm. Eixa sigla vol dir “revolucions per minut”, és a dir el número de voltes que fa el motor en eixa unitat de temps. És un valor fix, sempre gira igual de ràpid.
Però el concepte “revolució” en el lèxic polític o historiogràfic té uns altres significats. Fa segles s’interpretava com donar una volta per a tornar a una situació anterior, que es considerava millor. Això correspon a una interpretació cíclica de la història: les coses no canvien mai, i en tot cas, van succceïnt-se moments bons i roïns.
A partir del moment en que es considera que la història té un sentit, una direcció, la paraula “revolució” canvia de significat i vol dir un canvi radical de la política, l’economia o la societat.
La societat seria com un autobús. Els vehicles tenen la particularitat que el motor pot girar a distintes velocitats, depén de si el conductor prem l’accelerador o li dóna a la palanqueta del “retarder”, el fre elèctric que va fent girar el motor cada volta més a esplai. També és possible moure l’autobús cap avant o cap enrere. Cap avant li diem “progrés” i cap enrere “regrés” o més comunament “reacció” o “involució”.
Els xòfers de l’autobús ja fa un temps que han posat el “retarder”, el fre de peu, el fre de mà i ara també la marxa enrera. Canviar tantes coses alhora pot provocar una avaria mecànica. És fàcil que es trenque l’embragament o una altra peça dèbil (que seríem els treballadors) i calga deixar l’autobús uns dies al mecànic. Això podríem dir que són les revoltes, grans o menudes, successos amb una certa càrrega de violència, però que no aspiren a canviar el sistema. Solen produir-se com a resposta a un estímul concret. El més clàssic era l’augment del preu del pa: suposo que per això no li han tocat l’IVA del 4%. A voltes l’espurna salta per les paraules d’algun líder polític. Això es resol com una qüestió d’ordre públic. Si estos súbdits no funcionen bé, se tanquen i en posem uns altres.
A més, per a que estes avaries no passen, els autobusos cada cop incorporen elements tecnològics per conéixer si la mecànica està aguantant: són els sensors de temperatura del motor (les enquestes d’opinió i les xarxes socials); als governs els convé que estiga calent però no massa per a no els esclate. Però això no és una ciència exacta i molts successos internacionals són causats perquè el governant no ha llegit bé les dades de fins a on pot collar els súbdits i en trenca el límit de resistència. També és cert que a vegades hi ha psicòpates que el trenquen a consciència: per a fotre la gent, simplement.
A voltes, el passatge de l’autobús, que normalment va endormiscat, s’adona que està circulant marxa enrera per una autopista (de peatge, naturalment) i preferix agarrar el volant abans que matar-se. És la revolució, i no necessàriament cal emprar la violència. Només es tracta de circular en una direcció bona.
Més informació: Carles Ripollés | Un Concepte
