UN CONCEPTE: “Avaria”
El concepte d’avui és “avaria”. Segons la viquipèdia italiana és el deteriorament d’un bé, d’un component d’un sistema o del propi sistema, que el fa inservible o incapaç de fornir una prestació o funció. No sé si és casualitat, però no està la paraula ni a la viquipèdia alemanya (“no deuen tindre avaries”) ni a la nostra; i a la castellana només parla d’un impost sobre el comerç amb les colònies americanes que tenia eixe nom.
En esta societat que fins ara teníem com a molt segura, les avaries ens molesten molt, com tots els imprevistos que alteren la nostra rutina desagradablement. Si l’ordinador ens falla o el cotxe ens deixa tirats, a part de les molèsties del cas i vore com ho pagarem, l’emprenyamenta és monumental perqu+e entenem que la màquina ha defraudat la confiança que li hem posta, com si a una màquina se li poguera dipositar confiança. Si ja no et pots refiar ni de les persones jurídiques…
En certa mesura, la nostra societat ara mateix està avariada. Com en molts aparells, la causa no està en un defecte de fàbrica sinó en el mal ús. Hi ha qui diu que democràcia i capitalisme són incompatibles. Però fins ara a l’Europa continental seguíem el manual d’instruccions de l’Estat del Benestar i la maquineta anava funcionant prou bé.
Si l’estat del benestar fóra una serra radial, podríem dir que han vingut una banda de lladres de ferramentes, que han agarrat la nostra radial, i que l’han usat sense miraments per rebentar una caixa forta. Com que l’han usat amb un material més dur del que estava previst, durant més temps del que aconsellava el llibre d’instruccions, a una temperatura d’estiu, i li han pegat molts cops, ara que comencem a detindre a un o dos dels centenars de lladres, la nostra radial està tan tocada que talla massa bast i fa malbé el gènero.
Quan la ferramenta va malament, cal canviar-la. Si la causa de l’avaria és el mal ús, no cal canviar el model, només cal usar-la d’acord amb les prescripcions tècniques. Però si el que passa és que el model de màquina no és el que convé a la faena que fem, cal buscar una eina diferent. La sorpresa és que per a millorar i ser més competitius i tal i tal, ningú proposa (llevat de quatre científics bojos) que usem un sistema de tall amb làser; i en canvi volen que tornem al passat agarrant una serra de ferro i anar serrant a mà en un quart d’hora allò que abans fea la màquina en un minut, i amb més patiment dels treballadors.
Hi ha gent que té uns conceptes de competitivitat i qualitat molt estranys i antiquats.
Més informació: Carles Ripollés | Un Concepte
