Repavalde treballa en la recuperació de l’Ermita de Sant Miquel d’Espinalvà

L’Associació Cultural Repavalde porta unes setmanes treballant en la rehabilitació i la recuperació de l’Ermita de Sant Miquel d’Espinalvà, un temple situació a la mateixa serra d’Espinalvà i molt a prop de Fredes. Es tracta d’un paratge molt bonic que destaca per la seua singularitat, i des d’on es contemplen unes vistes meravelloses de tot el Matarranya. L’Ermita de Sant Miquel d’Espinalvà està ubicada a una altitud de 1.158 metres i la seua romeria es va perdre cap als anys 60 del segle passat, quedant-se només Els Sants com lloc de romeria dels veïns de Valderrobres.

Segons va explicar Antonio Monfort, secretari de Repavalde, el projecte “va nàixer ja fa uns mesos. Més en concret al maig, quan la nova junta de Repavalde va prendre possessió. Un dels projectes que va agafar amb més entusiasme va ser la recuperació de l’ermita”. Monfort va recordar a més que “com estem als temps que estem, on gairebé no disposem de subvencions i les institucions és difícil que t’ajudin econòmicament, hem iniciat una iniciativa popular”. I aquesta va passar per una campanya de reclutament de voluntaris que volguessin participar en el projecte.

. Crida amb molt d’èxit

El secretari de Repavalde va destacar que “la iniciativa va tindre molt d’èxit, i un cop passat l’estiu vam decidir organitzar dos jornades de treball”. El passat 15 de setembre es va fer una jornada que va servir per a apuntalar punts estratègics. A més, i per al 29 de setembre, coincidint amb Sant Miquel, Repavalde tenia previst organitzar un acte més de caràcter festiu, amb una romeria i caminada des del polígon de Valderrobres fins a Sant Miquel d’Espinalvà. Degut a les inclemències meteorològiques, però, aquesta es va haver de suspendre i igual s’organitza per al Sant Miquel de primavera.

A més, Antonio Monfort va remarcar que “durant el pròxim any volem fer més actuacions per a consolidar Sant Miquel. L’estat de l’Ermita és bastant precari i dolent perquè feia molts anys es va assolar una part del sostre i fa molts anys que no es feia una acció seriosa i important”. A l’Associació Cultural Repavalde hi ha socis que són arquitectes i que “han estudiat l’estat i ens recomanat què passos cal donar i què estructures s’han de consolidar de manera més immediata. Ens han dit què hem de fer i estem treballant en aquesta línia”, va destacar el secretari de l’entitat.

. Sant Miquel i el seu oblit

La desaparició de la romeria i el culte a Sant Miquel d’Espinalvà (de la mateixa manera que a la Magdalena de Valderrobres) tenen la seua història. Segons va apuntar Monfort, “hi ha raons obvies, com és que era més fàcil arribar als Sants (que s’hi puja l’últim dia de les Festes Patronals de Valderrobres) que a Sant Miquel”. A més, “hi ha constància i escrits que la romeria a Sant Miguel tenia un caràcter massa festiu per a mitjans del segle XX i l’època de Franco. Eren èpoques on el caràcter massa lúdic que tenia la romeria no estava ben vista per les autoritats”.

Això va ser clau per a la caiguda de la romeria, com també es parla d’una forta pedregada que va fer perdre la il·lusió entre els més devots. Al marge, però, també hi ha una qüestió natural i d’accessos. La romeria “tenia més sentit quan la societat s’estructurava amb masies, perquè les romeries eren punts de trobades. De fet, en algunes es troben ermitans o inclús escoles”, va afegir Monfort. Aquest modus de vida més rural “va desaparèixer”, i amb ell les ermites van començar a abandonar-se. Actualment, Sant Miquel d’Espinalvà té tres propietaris: hi ha una part que és particular, una de l’ajuntament i l’altra del clero.

. Recorregut de senderisme

La desaparició de Sant Miquel d’Espinalvà com a centre de culte i punt de trobada entre els antics pobladors de la regió ha passat a convertir-se en un punt estratègic del senderisme de la zona. De fet, són nombrosos els caminants que fan el recorregut Valderrobres-Fredes per aquest punt, ja que l’ermita gairebé delimita amb la Tinença de Benifassà, enmig dels Ports de Beseit. La seua proximitat relativa amb el Parrissal, les Roques de Masmut, el Tossal dels Tres Reis, Caro o la Fageda del Retaule, el converteixen en un punt d’encant més que té aquesta regió de frontera entre Aragó, Catalunya i València.

Més informació: cultura | obres | patrimoni | religió