UN CONCEPTE: “Fracking”


Després de les alegries sexennals, he fet uns dies de vacances. Entre la baixada de sous i la pujada de preus i impostos, evidentment han sigut a casa del papa i la mama, que la fonda és barata. Retardant un pago quinze dies, però, m’he pogut escapar un parell de dies a Castella per a consultar papers vells en un arxiu militar. I anant per aquell país em vaig trobar un poble ple de pancartes als balcons dient “FRACKING NO”. Què serà això? Alguna cosa roïna, segur…

En tornar al poble em trobo que han demanat una concessió minera per a buscar gas i que justet és això. El concepte de fracking vol dir fractura hidràulica i és el sistema que volen emprar ací.

Per comparar amb altres casos, em poso a buscar quin és el poble ple de pancartes pel que vaig passar i buscant a internet resulta que s’estan demanant concessions a tot Espanya, allà on en algun moment algú va pensar que podia haver petroli. A primera vista, pareix que siga una altra bufarota econòmica, com la febra de l’or del segle XIX o les més recents de les empreses punt com o la bufarota immobilària que s’ha carregat el sistema de vida de diversos països europeus.

Per lo que pot comprendre un senyor de lletres això de la fractura hidràulica, o fracking, és una cosa aixina com el següent: Tots hem vist a la tele alguna vegada un pou de petroli. Van foradant i quan punxen la bossa de petroli, allò té tanta pressió que ix per la seua pròpia força fins a la superfície. Però com els combustibles fóssils s’estan esgotant, cal buscar jaciments menors on això no passa. I si el gas o el petroli no volen pujar, cal espentejar-los. Això se fa injectant un fluïd d’aigüa amb arena, disolvents i altres productes químics. Ací ja ix la primera pregunta. Si en esta comarca sempre anem justets d’aigua, d’a on en trauran tants metres cúbics?

Això ja és un sistema per anar eixugant la mamella, per anar escurant les darreres restes i fins fa no massa no eixia a compte, però al preu que va la bombona de gas o el litre de gasoil, es veu que ara sí. El sistema de fracturar la roca per a juntar les distintes vetes, té la particularitat que la perforació, quan aplega a una veta útil pot girar i passar a ser una galeria horitzontal, és a dir, que el pou pot estar al Forcall i canvi estar furgant i rebejntant roques sota la Mata.

Com que va petant i dissolent roques, això planteja problemes de possibles danys als aqüífers, bé perquè el rebente i se’n vaja l’aigua o per contaminació industrial. Naturalment les empreses diuen que està tot controlat, però si un simple túnel ferroviari ha deixat sense aigua la vall d’Abdalajís, a Màlaga, què voleu que vos diga? A França i a Bulgària està prohibit.

L’altra qüestió és com algú es planteja fer pous si pràcticament tota la comarca té algun tipus de protecció mediambiental. La resposta la topetem al País Basc: se canvie la llei per a permetre esta activitat encara que siga territori protegit. És a dir, el masover no podrà ampliar la granja, però el petroler podrà rebentar roques.

Com que d’emanacions de gas i sismes no en sé, no diré res; però sí que les nostres cases tradicionals i monuments no estan adaptats a vibracions, perquè som dels llocs menys sísmics de la península.

Fixeu-vos que no parlo del sector turístic, perquè turisme se’n pot fer de tot, fins i tot de pous petrolífers. Si el sector vol dir res, ja presentarà alegacions. Tampoc de danys a carreteres o augment del trànsit: són coses solucionables. Penso més en l’aigua, perquè el petroli no se pot beure ni assaona els nostres camps i boscos.

Totes les activitats extractives tenen data de caducitat. Ens poden donar (o no) uns beneficis temporals, però cal evitar la destrucció del que sempre ens ha mantingut, per a quan el filó s’esgote. Què s’ha de fer? No ho sé. Sí demano que si ens hem de vendre la primogenitura, almenys no siga només per un plat de llenties.

Més informació: Carles Ripollés | fracking | petroli | Un Concepte