UN CONCEPTE: “Regne”

El concepte del que parlarem avui és el de “regne” i és molt fàcil: és un estat governat per un rei.

Les meues prèdiques ací solen tenir alguna relació amb l’actualitat però procuro evitar les declaracionetes del polític de torn, perquè m’avorrixen, francament. Però com pareix que amb això dels catalans farem bureo una bona temporada, avui em salto la norma.

En diferents converses de bar, he vist que coincidisc amb prou gent en valorar que el govern central i el seu entorn està fent justet tot allò que no s’ha de fer quan hi ha un problema territorial. El que ja no coincidim és per quin motiu hi ha este comportament: uns diuen que no apleguen a més, com això de posar el ministre d’Exteriors, i no el d’Administracions Públiques, a parlar del tema, que és com donar la raó als catalans; hi ha altres que diuen que esta displicència que gasten és intrínseca del caràcter espanyol i no ho poden evitar.

Jo en canvi, com que no crec possible que algú que aplega a una alta responsabilitat siga curtet, penso que, contràriament, és una acció ben premeditada de tensar més la corda perquè se senten forts i estan segurs de guanyar el combat. És impossible que una senyora com Esperanza Aguirre no sàbie que fa 3000 anys… no és que no existire Espanya, és que encara no hi havia romans! Per tant, és una provocació per a que en parlem a les ràdios i ens oblidem de la gent que passa gana en un país del primer món com el nostre. I com que som un país que promou l’analfabetisme i el garrulisme -només cal vore la tele- si de pas algú s’ho creu, millor per a ells. Això no passaria amb una bona formació a l’escola en ciències socials, però precisament la reforma del ministre Wert vol carregar-se la història contemporània al batxillerat, entre altres coses útils com la tecnologia o la geologia.

De tots els que han badat boca, em quedo amb la senyora De Cospedal, quan després de dir-los als catalans els mals dels que han de morir, va amollar com a argument d’autoritat, amb eixos aires com de senyoreta Rottenmeier que té “y por cierto, nunca fue un reino en sí mismo” com si això importara el més mínim als catalans, la majoria dels quals són republicans, o juancarlistes per evitar un Aznar president d’una III República Espanyola.

En realitat, no ofén qui vol, sinò qui pot, i al nord no han fet gaire cas: ells pensen en el futur i no en les batalletes medievals. Això són declaracions per al consum de la gent de ponent, no sé si per fer-los creure que els catalans són una espècie de raça inferior, tarada per culpa de no ser un regne.

Probablement, això de fixar-se en la categoria nobiliària d’un país no siga molt útil. El que és important és vore si un país és sobirà o no. Era sobirana la medieval Sereníssima República de Venècia? És sobirà el Gran Ducat de Luxemburg, eixe que acaba de casar el príncep hereu? La resposta és positiva i no són regnes. Ser un regne no garantix la sobirania. El regne cristià de Toledo era un regne però no dictava lleis pròpies; ho feia conjuntament amb la resta de regnes de la corona castellana: Múrcia, Jaén, Sevilla… És sobirà actualment el Regne d’Espanya, o som una colònia d’Alemanya?

La senyora De Cospedal hauria de parar compte en emfasitzar tant la importància de ser un regne, perquè corre el risc de que valencians i aragonesos parem compte que ho érem, que érem sobirans i dictàvem les nostres lleis fins a 1707.

I podria passar que se’ns passara la tonteria, els mitjans de comunicació aragonesos deixaren de dir això de “comunidad aragonesa” que tant mal em fa a les orelles, amb lo fàcil que és dir Aragó; o que, com se veu que ara no ens deixaran dir País Valencià, nosaltres diguérem Regne de València, perquè no voldrem dir el nom oficial que tenim, qualificat d’imbecil·litat pel seu propi creador, don Emilio Attard (e.p.d.).

Per acabar, si ens posàrem a refer la Corona d’Aragó, caldria posar una capital confederal, i no dubteu que encara que fóra només simbòlica, als atles diria que la capital d’una Corona d’Aragó independent seria Morella D.F.

Més informació: Carles Ripollés | Un Concepte