UN CONCEPTE: “Societat de castes”
Fa uns dies va passar per Morella un membre de la Fundació Vicente Ferrer per explicar-nos l’actuació d’esta entitat en la promoció de la dona com agent de canvi social a l’Índia.
Aquell país és el més gran del món amb un règim democràtic, almenys en les formes, però l’estratificació social tradicional encara perviu i s’organitza en resum en quatre castes, que podriem dir que són classes socials per naixement: una dels sacerdots, mestres i intel·lectuals, una de soldats, una de comerciants i llauradors, i una altra de treballadors manuals. A més, hi ha la gent fora del sistema de castes, que normalment s’ha traduït ací com els intocables, perquè la seua sola presència contamina; però com això d’intocable té un altre significat en alguns dels nostres pobles, usarem el terme original: els dàlits.
Fins ací, res que no se paregue a altres societats: uns estan a dalt i els altres a baix, i a més això prescrit pel fet de nàixer en una família: podríem equiparar-ho a la nostra societat medieval (clergat, noblesa i burgesia). La qüestió és que els pareix bé. Els mecanismes de dominació ideològica han aplegat a tal extrem que als desgraciats els pareix que eixa és la seua missió a la vida: no valen per a res i per a poder aplegar a millor vida en una reencarnació futura, han de fer exactament això: humiliar-se i replegar la merda dels altres. Naturalment, quan sota la protecció d’eixa fundació, alguna dona dàlit aplega a doctora en medecina, tota eixa construcció ideològica se’n va en terra.
Tornant a Europa, hauríem de preguntar-nos si els que manen (els de veritat, no els que triem de tant en tant) volen convertir-nos en dàlits. No només estem malament i ens van ofegant lentament sinó que volen fer-nos creure que damunt la culpa és nostra. És allò que també se sent a voltes: algo haurà fet! només que en el cas dels dàlits se suposa que per un mal karma en una vida anterior, i en el cas nostre diuen que ens hem endeutat per sobre de les nostres possibilitats, com si calguera endeutar-se amb unes retribucions dignes. Els mecanismes d’endeutament els estudiem els historiadors; vull dir que ja fa molts segles que estan inventats, i no fa tant de temps l’endeutament portava a l’esclavatge.
Per a mantenir situacions injustes, cal convéncer la gent que allò és d’aquella manera. El que passa és que de tant en tant algun profeta diu que el rei va despullat. I quan la gent pensa per ella mateixa ja no es pot mantenir la injustícia si no és per la força.
Recentment, el bisbe de Sant Sebastià ha dit que és immoral que banquers rescatats amb els nostres impostos traguen la gent de casa, i a la Moncloa ja es reunixen amb l’oposició. Es veu que comença a haver-hi massa gent que no combrega amb rodes de molí, i això és perillós.
Més informació: Carles Ripollés | Un Concepte
