“Fin”, l’òpera prima de Torregrossa, s’estrena aquest divendres
El director alacantí, Jorge Torregrossa, debuta este divendres amb la seua òpera prima Fin (2012), un salt “somiat” a la gran pantalla després de dirigir capítols de reconegudes sèries de televisió i curtmetratges. En la pel·lícula, es poden reconèixer enclavaments de la zona de la Tinença de Benifassà. Torregrossa es va quedar “meravellat” d’aquestes localitzacions i de les seues gents “ens va encantar rodar allí”.
- Què es trobaran els espectadors que vagen a veure Fin?
És un thriller apocalíptic, una aventura a vida o mort de vuit personatges, interpretats per vuit grans d’actors. Una pel·lícula plena d’emocions, intriga, suspens, acció i girs inesperats.
- Per què vas decidir rodar en zones de la província com la Tinença?
Volia que l’aspecte de Fin fóra espectacular. El tractament del paisatge havia de ser èpic per a acollir les trames d’aventura i que foren escenaris impactants. Vam cercar localitzacions naturals i aquestes ens van encantar. Tant la Tinença, la zona del Bellestar, com Peníscola, ens van servir de marc per a les localitzacions. La geografia és una miqueta inventada, barrejant diversos espais de la província, Alacant, Altea o la serra madrilenya. Però lo que apareix d’ací, es reconeix bé en la pel·lícula.
– Quin record teniu d’aquells dies i del tractament amb els veïns?
Va ser una meravella. Peníscola té una gran tradició cinematogràfica, com amb els rodatges del Cid, interpretada per Charlton Heston, o Calabuch dirigida per Berlanga. La gent es mostrava encantada que rodàrem allí. En la Tinença vam estar fenomenal. Ens va agradar tant l’experiència que diversos actors han tornat de vacances. Ho passarem molt bé i ens va encantar.
-Com ha sigut el salt al cinema?
Vaig fer una sèrie de curts que gràcies a ells he arribat a aquesta pel·lícula. El productor, Fernando Bovaira, que ha estat en treballs com Los Otros o Ágora, es va recordar dels meus anteriors treballs i va creure que era la persona idònia per dirigir aquesta cinta. La carrera d’un director és llarga i ara entro al cinema, encara que he estat en altres projectes. Finalment, arriba l’oportunitat i és un regal. Una pel·lícula amb tants ingredients i amb aquest repartiment és un salt somiat.
– L’aposta de Fin és trencadora. A Espanya no se sol tractar el gènere de la ciència ficció. Com va sorgir la idea?
El film es basa en una novel·la de David Monteagudo. Era una aposta arriscada, perquè el llibre proposa coses a les quals no estem acostumats a veure en la narrativa espanyola tant en literatura, com en cinema. Un rotllo molt especial amb elements de ciència ficció. Em va agradar la idea de dirigir l’adaptació perquè, a més, té uns personatges fàcils de reconéixer i identificables amb qualsevol de nosaltres mateixos.
– Un dels ingredients forts de Fin és el cartell d’actors. Destaca el debut del model Andrés Velencoso. Com va ser l’elecció?
És un repartiment coral. Tot un luxe comptar amb una gran estrella com Maribel Verdú, actrius de provat talent com Clara Lago 
i Blanca Romero, així com donar oportunitats a gent que coneixia de televisió com Carmen Ruíz o Antonio Garrido. D’altra banda, hem apostat per gent que comença, com el cas d’Andrés. Vam fer una prova i ens va deixar impressionats. Té un talent per explotar com a actor i, estic segur, va a ser una revelació, com ho ha sigut per nosaltres, per als espectadors.
- Entres en aquest món en un moment complicat. Com veus l’estat del cinema espanyol?
Estem en una situació bastant dramàtica, tant en el cinema, com en tot. Però aquesta recta final d’any, malgrat tot, el cinema espanyol ho encara de forma positiva. Lo impossible ha sigut tot un èxit, així com altres obres com Tadeo Jones o Blancanieves han funcionat molt bé. A veure si això té arrossegament i es nota per a que confien en nosaltres, perquè ací, es fan molt bones pel·lícules.
– Estàs treballant en nous projectes?
Prompte em ficaré en la meua nova pel·lícula, per a principis de 2013. Es tracta de l’adaptació del llibre d’Elvira Lindo, La Vida Inesperada. Estarà protagonitzada per Javier Cámera i anem a rodar a Nova York.
