LOS LUNES AL SOL: “Nosaltres”
Les crisis canvien la percepció de les necessitats, dels problemes que estan ferint a la societat. Treballar, menjar i tenir un sostre són, sense dubte, les prioritats i altres assumptes, també terriblement necessaris, passen a altres plànols. La violència de gènere és un d’aquests drames davant el qual s’ha baixat la guàrdia. Les xifres oficials fixen en prop de cinquanta les dones assassinades aquest any. Però la dada sobrepassa les setanta víctimes, perquè en aquest terrorisme masclista no es contemplen factors externs a la parella o “vida domèstica”, com diuen els governs conservadors, i que també sumen com a violència de gènere. Són les xifres no computades o invisibles, com les dones que moren després de estar hospitalitzades o sofrir seqüeles cròniques, les dones víctimes de la violència psicològica, social, laboral, que se suïciden cada any. Són centenars. Un terrorisme sobre el qual la societat ha deixat de guardar, fins i tot, els simbòlics cinc minuts de silenci quan es produeix un assassinat. El rebuig, la repulsa, contra aquesta violència s’ha diluït.
Com ja s’ha escrit moltes vegades, una societat decent i uns governs decents són els que no toleren aquesta realitat i lluiten per eradicar este tipus de terrorisme. Però en aquest país s’ha detingut l’atenció a les dones, no hi ha recursos i cada vegada sorgeixen més obstacles contra els drets. Taxes judicials injustes, tancament de cases d’acolliment, desmantellament d’institucions públiques dedicades a la prevenció i la lluita contra la violència i les desigualtats. Les dones ens movem enmig d’una creixent misogínia. Els pressupostos de l’estat per 2013 són absolutament discriminatoris i els governs del PP donen visibilitat i s’identifiquen, constant i durament, amb les desigualtats i les injustícies. I l’excusa de la crisi és coartada perfecta per castigar a les dones, perquè retallar tan feroçment els seus drets i les seves llibertats és una altra forma d’agressió, una altra forma de violència de gènere.
El diumenge commemoràvem un altre 25 de Novembre i han saltat les alarmes. En menys d’un any hem retrocedit dècades. Avui ens tornen a la llar, víctimes de l’atur, de la no aplicació de lleis com la de la dependència, de la retallada d’ajudes i de recolzament. Desprotegides i invisibles. Ens volen callades, soles i submises. I davant aquesta realitat hem de ser lliures i fortes. Més que mai.
I, una vegada més, no oblidem a totes les persones de Morella i la resta dels pobles de la comarca que estan patint les terribles retallades de la Generalitat. Continuem lluitant pel seu futur que també es el nostre temps.
Més informació: Amparo Panadero | dona | Los Lunes al Sol
