LA FALSA: “I tot per un matrimoni”
El diari ‘Mediterráneo’ ens recordava fa unes jornades com es va incorporar Catalunya a Espanya. Ens parlava que mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV amb la reina aragonesa Petronila, al segle XII, el Comtat de Barcelona s’uniria amb Aragó. Tres segles més tard les esposalles entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els anomenats catòlics -Ai, el que no diu la història-, aconseguirien que nasqués el que es va a començar a dir Espanya, del que es desprèn que el nostre estat tan sols té 500 anys. Possiblement si el monarca aragonès s’hagués casat amb alguna hereua francesa al tron de Paris avui la frontera hispano-francesa baixaria per la Franja fins el Segura passant per les nostres comarques, seríem súbdits d’Hollande i ens haguéssim estalviat de Felip V i de les caceres dels Borbons d’ací.
Els territoris i els seus habitants eren moneda de canvi entre reis, com avui ho són de les fusions bancàries. No sabem si amb un matrimoni de Netanyahu amb una ciutadana palestina s’hagués pogut estalviar, al seu temps, la carnisseria i genocidi que Israel està infringint seguidament als territoris de Gaza i Cisjordània, amb el silenci i connivència internacionals.
El que sí haurà de ser un matrimoni d’aquells que se’n deien de conveniència serà el d’Artur Mas amb Oriol Junqueras per governar Catalunya. Després del fiasco de CiU amb la convocatòria d’eleccions anticipades a les quals sí que ha guanyat l’independentisme, els que se freguen les mans són Esquerra Republicana i Duran i Lleida.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
