José Ferrer premiat per una vida d’esforç i dedicació

Al mas ja li ha agradava més estar al voltant de les olles que del ramat. A sa casa pensaven que era per que tenia bon pap, fins que se’n van adonar que també se interessava per com se feia eixe menjar. Va ser allí on va començar a créixer una afició que no podria fer ofici fins 1975.

Però abans tindria que ser emigrant a Catalunya on va conèixer granges automatitzades que ací encara tardarien uns quants anys a arribar, i on va fer contactes per tal d’emprendre després un altre ofici: comerciant, en aquest cas de la llana. El de la llana sempre havia estat un mercat en molta tradició a Morella, i font de riquesa en els temps d’esplendor. Ara ja no era el mateix però aquest ofici li permetia tornar a la seva terra. Amb els contactes que va fer allí, va encetar altra part de la seva vida. En un any podia portar la llana de hasta 100.000 ovelles de Morella, Caspe, Cedrilles, i tota la contornà per vendre-la allà d’alt.

Seria després panader. I després obriria una discoteca. El mateix any, el 27 de setembre de 1975, es materialitzava el seu somni: Tenir un restaurant i passar-se molts ratets entre olles. El nom del mateix ajuntava d’alguna manera el que havia fet fins arribar allí i cap a on volia mirar: El Mesón del Pastor.

José Ferrer, ha estat un cuiner autodidacta. Va començar a fer els seus primers guissos quant destinat a Marineria es va presentar voluntari per servir a un dels que havia sigut cap en la Guinea espanyola. Dotze fills tenia el matrimoni i per a 14 tenia que guisar cada dia. Però on de veritat diu que va aprendre a muntó, va ser a la comandància de Castelló on alimentava a la tropa. Després d’eixa experiència li oferirien, alguns dels millors hotels de llavors, entrar a formar part del seus equips de cuina. Però va esperar. Ajuntant poc a poc, fins que va poder ser amo del seu restaurant.

Com molta gent de la seva generació es pot dir que ha treballat tota la vida.
Ara en té 69, i ja està jubilat. No obstant això, encara assessora a la seva hereva de vocació en el que li demana, i, per suposat no pot evitar estar massa temps sense passar-se una estona a ensumar que és el que es cou a la cuina. El Premi “Esforç i Dedicació” 2012 és per a : José Ferrer, el Mesonero.