LOS LUNES AL SOL: “Francisco”
Amb la seva gorra calada fins a les celles perquè el vent del cerç no li tombi, Francisco ve de la muntanya, de la comarca dels Ports. Viu a Castelló amb la seva filla i la ciutat li roba somnis i records. És militant socialista des de temps de la clandestinitat. Octogenari d’esquerres que va treure les il·lusions vermelles en la manifestació per a la defensa de la llengua, el darrer dissabte a Castelló. Emocionat amb el cant d’una albà, que va parar la multitudinària marxa al carrer Cavallers, des de la balconada del avui Museu Etnològic, a la mateixa primera planta de la casa on fa vuitanta anys, en 1932, es van signar Les Normes de Castelló.
Francisco és avi d’un bon amic i la seva vida ha estat una lluita contínua com masover, venent ramat de poble en poble, caminant pels camins d’Aragó i Catalunya, de fira en fira. Vivint sempre a ras del futur, amb escassos ingressos i molts sacrificis, treballant de sol a sol, combatent la duresa del clima i una terra erma.
Caminava a poc a poc amb la seva família reivindicant la protecció de la llengua, de la cultura, la unitat lingüística, la protecció dels drets socials i, sobretot, demanava a crits la dimissió del senyor Wert, “un ministre que no sap de democràcia, perquè ¿qui parla solament amb l’Església per tractar una reforma educativa i no ho fa al Parlament o amb la comunitat docent?”.
Per a Francisco la escola publica, l’educació es qüestió de principis, es el eix de la societat, i recorda una famosa cita que va sentir fa poc a la ràdio: Si la cultura es cara, molt més costosa es la ignorància
El darrer dissabte, a Castelló, una enorme senyera i els castellets d’Algemesí, a més de l’emocionant so de la Muixeranga, van alegrar el cos i l’ànima de Francisco. “Però això ens dura avui, demà tornaran a tancar-nos la boca, a tallar-nos la llengua i a tancar les escoles a la llibertat i la democràcia”. Així de contundent es va mostrar el iaio al costat de les seves companyes i companys socialistes, donant al cara de front al que aquest masover considera l’atac més dur i sense precedents a la democràcia del país. “Educació, escola pública, cultura, sanitat, justícia, igualtat, serveis socials, treball… Tot està tocat de mort”.
Em recorda al ‘Tio Canya’, que escriguera Vicent Torrent en 1976, ara que Al Tall s’acomiada i que, a les comarques de Castelló, ho farà el 29 de desembre a Morella. A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara. Porta gorra i brusa negra i una faixa morellana…. Francisco torna a casa trist i cansat de que cada dia sumem mes motius per a la desesperança. “No vull morir-me sense sentir la llibertat. Ja hi ha prou”.
Afegir, per últim, que Francisco, com altres, es pensionista de pensió mínima, un dret guanyat després de tota una vida treballant. Ara els seus ulls miren amb ràbia i dolor com els seus drets es retallen i lo que és pitjor, que d’aquestes pensions mínimes viuen avui massa famílies que estan perdent totes les oportunitats. Es, fins i tot, inhumà el que estan fent els governs del PP. I que no vinguin en trellats com que no poden fer una altra cosa o que lo que està passant es herència rebuda.
I, de nou, no ens obliden de les persones, de les veïnes i veïns que estan patint les retallades i els impagaments de la Generalitat Valenciana. Així de clar.
Més informació: Los Lunes al Sol
