Els Agents de la Protecció de la Natura fan els censos de les cabres al Matarranya

Els Agents de la Protecció de la Natura de la DGA han fet els corresponents censos de les cabres salvatges que tots els anys es duen a terme als vedats del Matarranya. Una població que segons van apuntar els Agents Rurals es mantenen estables des de fa uns anys al territori, i que ronda el miler d’exemplars als vedats pròxims a la Reserva dels Ports (no es compta la Reserva Natural). El cens es fa mitjançant unes metodologies i un recompte establert que afecta a zones de Beseit, Vall-de-roures, Fontdespatla, Pena-roja, Mont-roig i Torredarques.

Javier Escorza, coordinador del APN (Agents de Protecció de la Natura) del Baix Aragó i el Matarranya, va explicar que “aquest recompte es fa mitjançant una metodologia que tenim establerta des de fa anys i que duem a terme tots els anys al desembre”. Aquesta metodologia “permet saber com està la població, els mascles d’una determinada edat, les cries i femelles, i ens permet també donar les quotes de caça de cada veda”. Escorza va concretar que “tenim una població bastant estable. La població es manté, en edats, en número de femelles, i és important que no hi hagi un excés de densitat”.

. ”No interessa que vagi a més”

El coordinador del APN va afegir que “no interessa tampoc que” aquesta població “vagi a més”, perquè la cabra és un animal que “no té un depredador natural, i els exemplars que desapareixen són els caçats”. La cabra hispànica és més visible en els últims anys que dècades enrere. Això té una explicació etnogràfica. Segons Escorza, “abans es vivia als masos, es conreaven més terres i animals silvestres de quatre potes no se’n veien molts”. Al canviar aquest modus de vida i abandonar-se els masos, això ha repercutit en l’expansió de la cabra, que ha saltat al bosc i s’ha expandit inclús per tota la província.

Molts veïns es pregunten quina metodologia s’utilitza per a recomptar els exemplars de cabra que hi ha per la nostra comarca. Javier Escorza va explicar que “natres utilitzem el recompte directe. És a dir, els animals que es veuen”. Això es fa amb la cabra, però no amb el cabirol o el senglar, ja que són animals que tenen uns comportaments diferents. A diferència del caràcter fugisser del cabirol, la cabra hispànica no té temor de l’home, i inclús se la pot veure passejant pels carrers d’un poble o per paratges turístics com els castells de Morella, Castellot o Pena-roja.

Per a comptar les cabres, “el mètode inclou uns equips òptims determinats amb visió a llarga distància, i també una codificació amb zones i recorreguts marcats que abasten les zones prioritàries” de les cabres, que són més o menys “sempre les mateixes”. A més, el recompte i els censos de les cabres els fan diversos equips “d’una forma simultània”, de tal forma que així “no es conten els mateixos animals en zones diferents” i no s’indueix a l’error. I és que és ben sabut que un grup de cabres s’ha pogut desplaçar perfectament un parell de quilòmetres en només un dia.

. La cabra i el seu reclam turístic

La zona dels olivars, del Pont Xafat i l’antic castell de Pena-roja ha vist com en l’últim any s’ha vist una major presència de grups de cabres hispàniques. Aquest estiu, la cabra també ha segut un bon reclam turístic a Morella i a Castellot, que s’ha fet veure en els seus emblemàtiques castells. I és que parlar de la cabra és parlar de moltes qualitats que té aquest animal. Segons Escorza, el primer d’ells “és que és un animal que només està a la Península Ibèrica. En uns anys podria fer el salt a França. Però de moment, en tot el planeta només està a la Península Ibèrica”.

Escorza va remarcar també que “són uns animals que tenen un deformisme molt marcat, on els mascles generen una cornamenta espectacular” i unes femelles amb unes banyes petites. Quan un mascle es perfila sobre la roca, “pots arribar a tindre una visió de natura espectacular i molt cridanera”. De fet, és el que està passant últimament a pobles com Castellot. Javier Escorza va reconèixer que “ja fa uns anys que es veuen cabres. I el fet que el castell estigui relativament a prop del poble fa que sigui un atractiu per al veí, el turista i per a la gent que gaudeix de la fauna salvatge”.

Més informació: caça | medi ambient