UN CONCEPTE: “Fazendeiros”


Vam acabar l’any passat amb la bona notícia de la tornada a sa casa, a São Fèlix d’Araguaia, del bisbe emèrit d’aquella diòcesi, en Pere Casaldàliga. Unes setmanes abans va haver de marxar en un avió escoltat per la policia federal brasilera perquè s’havien agreujat les ja eternes amenaces de mort contra el religiós per part dels fazendeiros.

Resulta que el Brasil havia decidit complir la llei, i per tant retornar als seus legítims posseïdors indígenes les terres que els havien ocupat fa vint anys estos senyors. I qui són els fazendeiros? Els que tenen una fazenda, el que en castellà seria una hacienda, un rancho o un cortijo, i en valencià seria una hisenda, encara que com al nostre àmbit lingüístic no hi ha latifundis, sona una mica estrany.

Estos individus, veent que el govern els volia retornar les terres als habitants autòctons, van decidir carregar-se el bisbe, encara que tinga 84 anys i pàrkinson. No li perdonen la defensa dels indis durant el seu pontificat.

És comprensible que en un territori feréstec la gent puga dur armes per a caçar i defensar-se. És el que diuen que passava al llunyà oest (far west) a finals del segle XIX. Ells portaven els winchester per a caçar feres -i uns quants indis- i nosaltres usàvem les mateixes armes per a caçar-nos entre nosaltres, carlins i liberals a la Tercera Guerra Carlista. Els sabotatges dels carlistes a la via del tren, al cavall de ferro entre Castelló i Tortosa no es diferenciaven massa dels que veem als westerns nordamericans.

Naturalment quan hom recorre a la força bruta per a dominar, és un senyal de poca intel·ligència. La gent espavilada, com els nostres cacics o bé els financers internacionals ens tenen ben dominats sense haver de disparar un tir. I potser ells no són massa llestos, però sí està clar que nosaltres som més tontets.

Més informació: Carles Ripollés | Un Concepte