LA FALSA: “Nascut el 15 de desembre”
Suposo que sí, que el fet de patir un infart et canvia la vida i dóna, com a poc, per a fer una profunda reflexió al voltant de la mateixa i de tot el que l’envolta, tot allò que més importa i que, sovint, si més no ho oblidem sí que ho deixem prou de banda. També és cert que no sé ben bé que he de canviar, a no ser aquelles coses derivades de la prescripció facultativa… podeu entendre el fumar, sí.
Altres aspectes no penso canviar-los: seguiré lluitant per allò que penso que és just, seguiré estant on estic i resant als déus en els que sempre he cregut. Posats a reflexionar, el primer que he de dir és que en cap dels moments vaig arribar a pensar que la meua història tocava a la seua fi. Ni li vaig veure la barba a Sant Pere com diu un amic meu ni vaig topar amb la tantes vegades nomenada llum blanca al final d’un passadís que te diu que encara no es la teua hora i que has de retornar. Però com les mirades solen expressar millor els sentiments que les paraules, els ulls de Rosa a la porta de la UCI em van dir que allò que jo sentia era prou més que un ‘doloret’.
Però en fi, com diuen els castellans ‘mala hierba nunca muere’ i ací estic, disposat a encetar una estreta relació amb un cardiòleg i a mirar més la tensió que la classificació de l’Athletic. Com que arribar a ser un exdrogadicte comporta tensions, aprofito per demanar disculpes a aquells que haureu d’aguantar les eixides de to del meu comportament, sobretot aquells que esteu més a prop. Especialment a tu Rosa, gràcies per estimar-me i per estar ahí, el que hem queda del cor segueix sent teu.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
