El Matarranya celebra Sant Antoni amb diables, foc, fogueres i olor a xoriços
La Festa del Foc ja està aquí. El dia 17 de gener està marcat en color roig als calendaris del Matarranya, ja que Sant Antoni està considerada la festa més important de l’hivern. Els pobles de la comarca ja ho tenen tot a punt per a reviure aquesta festa ancestral. I ho faran en un denominador comú: el foc. Les fogueres no poden faltar, i aquesta mateixa nit, els municipis de Beseit, La Freixneda, la Vall del Tormo, Queretes i Vall-de-roures (a la capital del Matarranya Sant Antoni és la Festa Patronal) encendran les fogueres.
Precisament, avui dimecres es farà encesa de foguera i rostida de xoriços a pobles com Beseit, mentre que a La Freixneda avui ja podrem veure els diables entre el foc de la foguera 
de Sant Antoni. A Vall-de-roures, avui s’encendrà la foguera, per a demà a les set del matí fer un esmorzar amb casqueta i aiguardent a la vora de les brases. També hi haurà sopar a la Vall del Tormo, mentre que demà tindrem oferta a Queretes i els Tres Tombs a Massalió, on els animals donen la volta a Sant Antoni.
La resta de municipis del Matarranya (a excepció de Fórnols que no celebra Sant Antoni sinó Sant Blai) celebraran la Festa del Foc el divendres, dissabte i diumenge. La majoria d’ells amb ofertes, sopars populars, matança del ‘gorrino’ i fogueres. És el cas de Mont-roig, Pena-roja, Fontdespatla, La Portellada, Valljunquera, Arenys, Lledó, Calaceit i Ràfels. A la Torre del Compte també tindrem diables, mentre que a Torredarques ja el diumenge tindrem l’esquellada, on els xiquets són els grans protagonistes.
. Una festa ancestral
L’origen de la festa es remunta a l’antiguitat, segons Antonio Beltrán en la seua obra ‘Les temptacions de Sant Antoni Abat de La Portellada’, podria estar relacionada amb l’adaptació d’unes festes paganes, les ‘consualia’ romana, a la tradició cristiana. Segons Carles Sancho podem documentar la celebració 
d’aquesta festivitat ja al segle XIV a Els Ports de Beseit, a Pena-roja al segle XVI, o en Calaceit al XVII. La festa de Sant Antoni és una festa eminentment agrícola, i és entesa com la celebració de la transició del fred hivernal al temps primaveral.
En aquests moments comença a allargar-se el dia tal com ens demostra el refrany “Per
Sant Antoni, un pas de Dimoni”, per això que un dels components essencials d’aquesta festa sigui la foguera, relacionada amb el foc que purifica i fertilitza. Un altre tret que es pot reconèixer en la festa és la inversió de l’ordre social quotidià: els animals
participen en accions pròpies dels humans, els diables campen al seu aire, els xiquets fan col•lectes…
A més, en la recitació dels dits es recull la crítica social. Aquest costum, que actualment es conserva únicament a Valderrobres i Ràfels, se solia fer en el moment de la benedicció.
“Sant Antoni, Sant Antoni,
una cosa et vull dir:
els pobres planten la vinya
i els rics es beuen el vi”
