Ulldecona ix viu d’Arnes (3-3) gràcies a un arbitratge polèmic que va afavorir l’equip gran
Sumar un punt contra Ulldecona, equip que només ha cedit tres empats en l’últim any i mig, hauria de ser motiu d’alegria. Però a l’Arnes, l’empat (3-3) de dissabte li sap a poc. I és que les xiques de la Terra Alta i el Matarranya van fer un partit de 10, van portar la dinàmica del partit, van noquejar el rival i van estar a punt de sumar els 3 punts. Només un factor que no es pot controlar, el qüestionat arbitratge, va ser la causa de que l’Arnes no pogués celebrar una meritòria victòria contra un imbatible Ulldecona.
A Arnes van passar coses. Coses que no s’entenen i que van perjudicar l’equip de casa. Les xiques entrenades per Pau Jiménez van encarar el partit al minut 2, gràcies a un gran gol d’Estefania. Dos minuts després, Arnes va fer un pal. Per contra, Ulldecona va empatar el partit al minut 8 en un gol on es va protestar un fora de joc. Arnes s’avançà de nou al marcador (2-1) però Ulldecona va empatar abans del descans. A la segona part Arnes va agafar de nou el ritme del partit (3-2). I a partir d’aquí, l’enrenou.
Els últims 5 minuts de partit van ser un costant de despropòsits. En una bona contra, la davantera de l’Arnes fa un control llarg. La pilota l’agafa la portera d’Ulldecona amb les mans fora de l’àrea i l’àrbitre només li trau targeta groga. De la falta, Andrea fa una bona rematada de cap, i una de les jugadores de camp rival “decideix fer de portera”, ho explica Jiménez. “L’àrbitre se’n desentén”. I quan només quedaven 3 minuts, Ulldecona fa l’empat en un fora de joc de cinc metres. Incomprensible.
L’entrenador de l’Arnes va reconèixer que “hem empatat, però Ulldecona li pot donar gràcies de sumar un puntet, perquè a natres ens n’han robat 2”. Jiménez va defensar que “vam fer un gran partit”. Però “volen que la lliga sigui només de dos equips”. Arnes va afrontar el partit contra el líder amb la baixa de Rocío. El seu lloc el va ocupar Mari, qui va fer un gran paper en la línia de contenció. Arnes va estar enorme, mentre a Ulldecona se la va veure molt nerviosa i li costava triangular.
Jiménez no va amagar el seu enuig, però tampoc l’orgull de l’equip. “Més no podem fer. Crec que som l’únic equip que entrena una vegada a la setmana, som de pobles petits, i el bon senyal és que hem empatat contra el líder i estem emprenyades”. Aquest cap de setmana Arnes viatja a Amposta, que són terceres. “Serà igual de difícil que la setmana passada”. Però s’anirà amb ràbia i amb l’objectiu de “poder tancar el resultat perquè ni l’àrbitre ni res del món ens pugui influir”.
