L’EXILI: L’especialitat de la casa
D’un govern desvergonyit i sobrat d’insolvència moral, com és el cas, s’hi pot esperar qualsevol cosa. El penúltim despropòsit de la ‘pandilla basura’ que administra la ruïna autonòmica ens ha il·lustrat sobre un curs de formació per al professorat, que s’ha d’impartir des d’un centre de la Generalitat a Alacant. La cosa no va de matemàtiques, ni de biologia, ni d’aritmètica, ni de ciències socials. El curs per a posar al dia els docents tampoc va sobre educació per a la ciutadania, una matèria proscrita per la santa inquisició. Ni sobre educació ambiental,habilitats pedagògiques o literatura universal. De cap manera. Als mestres que han d’instruir els estudiants se’ls impartirà un curs sobre miracles i aparicions de la mare de déu. En un món d’interconnexions telemàtiques, d’enginyeria genètica i d’acceleració de partícules, el govern valencià decideix que cal preparar les generacions futures a base de revelacions místiques, com ara les aparicions i desaparicions de la llista de verges en nòmina de l’església catòlica, com també del catàleg de miracles amb què competeix contra les altres multinacionals de l’ànima. La notícia és un escàndol més que cal afegir a la dosi habitual. És com aquell eslògan de Canàries: “Cada dia un plátano, por lo menos”, però aplicat a la nostra demarcació. I ben mirat, ja no toca considerar-ho com una extravagància més o com un destarifo propi de la banda. En realitat, els miracles són l’especialitat de la casa.
La demanda de matrícula ja supera l’oferta del curs. Això dóna una idea sobre l’interés del professorat en la matèria, o més concretament en l’antimatèria, perquè ja em diran… I és lògic que els docents tinguen necessitat de saber sobre miracles, aparicions i desaparicions, per a poder respondre les preguntes d’una població escolar amb ganes de conèixer els grans misteris de la humanitat. Perquè miracle és que a hores d’ara no s’hagi encès una revolta popular contra la delinqüència financera i tota classe de padrins i de protegits polítics. Miracle és que, a la vista de la ruïna i el saqueig perpetrat al País Valencià, la ciutadania encara no haja perdut la paciència amb els responsables i els còmplices de tanta malifeta. Això són miracles. I quant a les desaparicions, només cal llegir per damunt els informes de la Sindicatura de Comptes per a veure la dimensió dels forats negres per on han desaparegut els nostres recursos públics i patrimonials. Ara bé, si en lloc d’això pretenen il·lustrar la concurrència amb trucs d’il·lusionista, les verges de reglament difícilment superaran el Gran Houdini. I quant a miracles, si volen fer empassar allò de la conversió de l’aigua en vi, o la multiplicació dels canalles i dels aprofitats, vull dir la multiplicació dels pans i dels peixos, caldrà veure quina classe d’infusions, herbes o begudes espirituoses s’inclouen amb la matricula.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí | política
