El Matarranya viu un Sant Antoni a ‘Pas de dimoni’

Calaceit serà el municipi encarregat de tancar la Festa del Foc al Matarranya. Ho farà aquest dissabte 26, i seran els quintos sortints els responsables d’encendre la foguera de Sant Antoni. D’aquesta forma, el Matarranya tancarà dos caps de setmana que han estat farcits d’activitats, i en les quals els diables, les fogueres, la benedicció dels animalets i tradicions ancestrals com l’esquellada de Torredarques han servit per a honrar el sant i omplir els carrers dels pobles de gent i de molt bon ambient.

A Vall-de-roures Sant Antoni és Festa Patronal. I els veïns i veïnes ho van celebrar amb un grapat d’activitats. Darrere els majorals, que el cap de setmana del 12 i 13 de gener van fer la plega pel poble i així preparar l’oferta de Sant Antoni. A la cita tampoc hi va faltar José El Bicho, que va recitar els seus tradicionals “dichos” sobre un cavall després de la benedicció dels animals. Va repassar l’actualitat de Vall-de-roures, però també de l’economia i la política, recordant que “la humanitat la tenim un poc descontrolada”.

. Rostides i Tres Tombs

La capital del Matarranya va encendre la foguera la nit del dimecres 16, de la mateixa manera que Beseit, que va celebrar Sant Antoni amb ball al Palau i sopar de germanor a la vora de la foguera. La Vall del Tormo, on Sant Antoni és festa local, va encendre la foguera la nit del dimecres i va fer rostida de xoriços i llonganisses, mentre que a La Freixneda, els ‘diablets’ van fer córrer als xiquets la nit prèvia a Sant Antoni. Durant el dia actes religiosos, mentre a Massalió es celebrava la tradició dels Tres Tombs.

A Queretes es va encendre la foguera en dimecres, i el dia de Sant Antoni es fa ver la tradicional oferta de productes a la plaça major. Mentrestant, la resta de municipis va celebrar el Sant Antoni el cap de setmana. Fontdespatla va ser dels més matiners, i va encendre la foguera la mateixa nit de divendres. Foguera d’importants proporcions que cremava al bell mig de la plaça. A Ràfels, des de primera hora del matí de dissabte van fer la matança del gorrino, amb la que es va obrir la festa de Sant Antoni.

. Xoriços al forn de pa

A Mont-roig, mentrestant, divendres van encendre la foguera, encara que la rostida de xoriços va ser dissabte. Amb una peculiaritat. Degut a la pluja i la poca brasa, van fer els xoriços al forn del poble. A Pena-roja, la foguera cremava des de les onze del matí, amb repartiment de figues i aiguardent, mentre que a la Torre del Compte, els diablets van eixir un any més i van ser el centre d’atenció de la plega. A Valljunquera, van ser els quintos els encarregats de cremar barraca. La xoriçada, a les tres de la matinada.

Lledó també va celebrar Sant Antoni el dissabte. Els veïns se’n van encarregar de fer la foguera, i a partir de les vuit de la tarda van sopar tots junts al local del poble. Molt a prop, a Arenys, també hi va haver foguera de Sant Antoni i rostida de xoriços. Com també a La Portellada, que enguany no van tindre correfocs però l’encesa de la foguera va ser seguida per molts veïns del poble. Torredarques va fer l’esquellada el diumenge, i el dissabte va organitzar un sopar per a tots els seus veïns.

El Matarranya ha vist disset formes diferents de celebrar Sant Antoni. I és que Sant Antoni és una de les festes populars més arrelades i importants de la comarca. La tenim documentada des del segle XIV i, molt vinculada al món agrícola, és entesa com la celebració de la transició del fred de l’hivern al temps de primavera. És a partir de Sant Antoni quan comença a allargar el dia. Així ho diu la dita popular: “Per Sant Antoni, pas de dimoni”.

Més informació: Sant Antoni | Sant Antoni al Matarranya | tradicions