La foguera, punt de trobada festiu del Sant Antoni de La Mata

Animat i molt participatiu ha sigut Sant Antoni a la Mata, malgrat no hi haver majorals. El vent i el fred, també van afluixar per al dia gros de la festa, i el cert és que pocs Sant Antonis s’han pogut celebrar en un oratge tant suau. Clar que com aquestes celebracions a la Mata, s’allarguen fins quatre jornades senceres, hem tingut un poc de tot. El dijous neu, el divendres vent, el dissabte sol, i el diumenge pluja.

Res ha impedit que aquesta trobada tornara a ser una de les més participatives i populars de la roda. La gran foguera no ha deixat de escalfar al llarg de tot el període, i encara aquest dilluns tornarà a ser punt de trobada, per donar compte d’un bon caldet que ajude a retornar el cos després de tants dies d’excessos.

Al no hi haver majoral, enguany tampoc hi havia barraca, ni es representava la vida del Sant. La plaça de l’església estava, per tant més “despejada”. El dissabte per la nit, a la vora de les nou, poc a poc van anar apareixent veïns acompanyats per els seus animalets de companyia o de carrega. A punt de començar la benedicció, la plaça ja s’havia plenat també d’altres elements de la festa característics d’aquest acte. Xiquets i grans disfressats, alguna que altra mascota també ben mudada, i les diableres. A més de les dos diableres característiques d’aquesta població per Sant Antoni, amb la seva indumentària ataronjada, vam poder veure també com algun menut s’està preparant per servir de relleu quant calgue, i que fins i tot altres dimoniets de la comarca, com botargues semblants a les de Forcall o Villores, s’havien afegit a la comitiva.

El cremaller obria pas, pels bonics i costeruts carrers de la Mata. Enrera d’ell, un genet amb el guió de Sant Antoni; altre amb el pollastre qu edesprés serviria de premi en el joc de la caça del gall. Burretes, gossos, molts de gossos, gran i menuts, de totes rasses i tamanys… Pollastres, de mas i més exòtics… Conills…. pardals, hàmsters, una simpàtica cacatua… I algun que altre caragol, van fer la volta marcada que passa primer per un costat de la foguera, i la bordeja en tornar a pujar, a ritme de les dolçaines i el tabal que van acompanyar aquesta simpàtica processó.

En arribar de nou a la plaça de l’església el capella va beneir els que no havien passat abans, i d’allí tots es van adreçar a la porta de l’Ajuntament, per que a falta de majoral, és l’Ajuntament el que reparteix la coqueta.

L’alcalde Pedro Calvo, i els diferents regidors, repartien el boníssim pastis farcit de confitura. Però abans d’aplegar altre regidor s’encarregava de que els que tingueren sed la pogueren apagar amb un poc de moscatell.

Fins i tot en aquest acte, que és un dels més formals de la celebració, vam poder veure altre element característic de la festa del patró dels animalets a la Mata: “la cigarrera”. En aquest poble, hi ha permís, i quasi obligació, sigues fumador o no ho sigues, sigues gran o més jovenet, de portar i fumar cigarrera. La cigarrera és una herba llenyosa, coneguda en altres indrets de la comarca com a vidalvera, que no té els efectes nocius del tàbac, encara que es sol agafar i prou a la gola.

La cigarrera, acompanya als veïns de la Mata mentre, al raser que donen els bonics porxes, la gent gaudeix de bones tallades de porc i vedella, botifarres i llonganisses, i fa festa, trobant-se al carrer, a la vora del foc comunal, des de l’esmorzar fins el sopar….

I com es veu que no hi ha prou en quatre dies sencers dedicats a Sant Antoni, per a que el mono es vaigue anant poc a poc, el proper cap de setmana tornaran a reunir-se en el que es coneix com a vuitava, i que qualsevol gran festa a aquesta comarca contempla. Es a dir, el record, el final, el colofó de la celebració de una festa que en ple hivern, buida cases i plena carrers.

. Vídeo . Sant Antoni ompli de festa els carrers de la Mata

Més informació: Sant Antoni | tradicions