L’EXILI: “Vida extraterrestre”
A principis del mil·lenni, una empresa anglosaxona va crear Second Life. Encara no s’havia produït la universalització de les xarxes socials a l’estil de Facebook o Twitter. Second Life era això i alguna cosa més. Plantejava una realitat paral·lela, un món virtual que podia imaginar ciutats, manifestacions culturals, empreses, intercanvis comercials, espectacles, viatges i tot un catàleg de vivències accessible des del teclat de l’ordinador. Vostè tria entre ser el president dels Estats Units o Beyoncé. Com a evasió potser era l’equivalent a un videojoc, però, com ja passa a les Nintendo i les Play Station, quan s’acaba la partida, inexorablement apareix la realitat. I la realitat no pinta dels mateixos colors que la fantasia, li diguen Second Life o Disneylandia. Els episodis coneguts al llarg dels últims dies quant a usos i costums en alguns pessebres polítics, ens aboca inevitablement a una realitat paral·lela. Ací hi ha gent, o més exactament gentola, que considera normal percebre sobresous o comissions amb traïdoria i opacitat, per descomptat eludint la legislació vigent, i emparada per unes estructures institucionals podrides fins al moll de l’os. Els costos derivats del saqueig, robatoris, adjudicacions i tota classe de favors compensats en la legislació, o en la manca de legislació, per a pagar les donacions, tots eixos costos mereixen atenció a banda. I lluny de ser l’anècdota, és un assumpte fonamental, perquè explica el perquè de tot plegat.
Però tot aquest àlbum de pràctiques corruptes i repartiments del botí evoquen una realitat paral·lela, un món de riquesa i felicitat absoluta al qual no s’accedeix mitjançant el teclat de l’ordinador, sinó per l’adscripció partidària i les cadenes de nepotisme. Per descomptat, en aquest món virtual dissenyat a mesura de la dreta política, la ideologia neoliberal i les finances de casino, està reservat el dret d’admissió. La gent normal i corrent, la que viu a aquesta banda de la realitat, la que sap de sacrificis i penúries i a la que li han furtat la cartera, els estalvis, la feina, les esperances o tot alhora, no té clau per a navegar per el Second Life de la corrupció. Per cert, sense eixir del món de les fantasies remunerades, els diputats del Partit Popular a les Corts Valencianes han decidit que cobraran els sobresous per transferència bancària i no amb els sobres tradicionals. Tot ben clar, excepte que ningú no explica per què els calen els sobresous. I és que ací no parlem de realitats paral·leles, sinó d’una altra dimensió. La que demostra que els extraterrestres existeixen i estan entre nosaltres.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí | política
