L’EXILI: “Més destrosses, factures a banda”
De la llarga història de dictadures i règims autoritaris que venim patint amb lleus intermitències, n’hi ha alguns ingredients, per dir-ho així, que es perpetuen pels segles dels segles, encara que ja s’encarreguen de vendre’ns la burra perquè ningú se n’adone de la relació entre causa i efecte. No associem els colps d’estat més o menys declarats als beneficis i transformacions de les oligarquies financeres, i acabem pagant les factures de l’aigua, la llum o el gas amb una resignació que ens indignaria més i més, si mirarem per damunt dels rebuts i contemplarem altres danys col·laterals. Parlar de banca, corporacions energètiques, organitzacions patronals i entramats institucionals de distint abast és, si fa no fa, parlar del mateix. Les centrals nuclears, per posar un exemple, pertanyen o estan participades per companyies elèctriques, i aquestes ho són de bancs i entitats financeres que alhora tenen part en corporacions de gas natural. En aquest gran pastís de complicitats els hi posen plat i coberts a tota classe de ministres i presidents de govern quan deixen el càrrec públic. Per què? Perquè continuen influint a favor dels dividends de les companyies i legislen a favor dels interessos particulars. Són els mateixos consells d’administració en què hi ha vestigis aristocràtics i personatges de sainet, ni que formen part d’allò que coneixem com les grans empreses.
Aquestes companyies excelses i els seus majordoms de la política són les que mantenen un model productiu, o més exactament improductiu fins a la devastació, que condemna el planeta sencer a la ruïna i a l’esgotament dels recursos naturals. Amb el pretext de la dependència energètica, justifiquen els actuals mercats especulatius del gas i del petroli. És a dir, més dependència energètica i més especulació, mentre no es canvien el model productiu, el model energètic i el cercle de guanys i devastació que es tanca just quan el consumidor paga la factura.
El petroli ja té un horitzó de caducitat, però els senyors i els senyorets volen seguir tirant de veta. I ens anuncien la fractura hidràulica o ‘fracking’. És una tècnica que consisteix a injectar aigua barrejada amb arena i additius químics a alta pressió, amb l’objectiu de trencar les roques del subsòl i alliberar el gas i el petroli que tinguen incrustat, per fer-lo fluir fins a la superfície. Alguns estats han prohibit aquesta pràctica, perquè, a banda de destrossar els paisatges, hi ha risc de contaminació dels aqüífers i conseqüències, encara per avaluar, respecte de l’alteració del subsòl. Tot això no els importa gens als senyors del negoci. Lògicament els seus polítics ja s’encarreguen de vetllar pels seus guanys i PP, CiU, PNB i UpyD, la nova dreta carpetovetònica, han votat contra la prohibició del ‘fracking’ a l’Estat espanyol. De les conseqüències d’aquest nou espoli, també caldrà demanar-los comptes. A les urnes i al carrer.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí
