El Govern central limita les competències municipals
El Consell de Ministres va donar el vist i plau al avantprojecte de la reforma de la llei de basses el passat divendres. Afirma el Partit Popular que el que es pretén és evitar duplicitats i clarificar les competències municipals, a més d’estalviar més de 3.500 milions d’euros. La limitació de competències es tradueix en que un Ajuntament no podrà assumir serveis relacionats amb la sanitat, serveis socials o educació, que seran competència exclusiva i íntegra de les comunitats autònomes.
A la comarca dels Ports, per exemple, molts ajuntaments s’han vist obligats a dedicar diners dels pressupostos a aquestes àrees per a que els seus veïns pogueren tenir un servei que l’administració autonòmica no finançava. Ara no ho podran fer. Per altra banda, la reforma no obliga, com contemplava el primer esborrany, a que els municipis amb menys de 20.000 habitants es fusionen, però estipula una sèrie d’avaluacions sobre la gestió i intervencions periòdiques en el seu funcionament, que de no acomplir-se, segons els criteris d’eficiència i eficàcia marcats per l’Estat, passarien a ser desenvolupades per la Diputació Provincial.
També desapareixeran les Mancomunitats que no aproven l’examen de l’Administració central. Per altra banda, la reforma limite el personal no funcionari dels municipis, així com el nombre i la paga de regidors i alcaldes. Clar que als nostres pobles, pocs són els regidors que tenen sou, i en els més menuts, la majoria de les corporacions funcionen sense que ningú tingue nòmina de l’ajuntament.
Les crítiques a aquesta reforma no s’han fet esperar. Alguns fins i tot han arribat a dir que és “un cop d’estat antidemocràtic”, i sense aplegar tant lluny, molts són els que la consideren un atemptat contra la autonomia municipal. José Manuel Gisbert, responsable de municipis del PSPV, considera que “al restar competències als ajuntaments el que es fa es llevar drets i serveis als ciutadans”. Afirma que és altre retall que una vegada més afecta al més dèbil, i es pregunta per que no retallen en les administracions més grans que és on estan les grans despeses, el fum d’assessors, o les societats públiques sense sentit. En aquesta reforma, segons Gisbert, els alcaldes poden convertir-se simplement en “floreros” sense capacitat per a decidir el projecte de poble que volen.
Tots, fins i tot als que no els agrade l’avantprojecte, reconeixen que la Llei de Règim Local, que ja té 30 anys, cal millorar-la, però alguns alcaldes, entre ells el de Morella, Rhamses Ripollés, creu que una de les maneres seria augmentar el finançament als ajuntaments com fa anys que s’està demanant, ja que són l’administració més propera al ciutadà, i la que més directament afecta al veïnat.
Més informació: política | PP
