LOS LUNES AL SOL: “Que brille el sol”
I ara la pluja, es l’element meteorològic que inunda la comarca de Els Ports. La aigua ‘bendita’ del cel per a la terra.
La gran nevada va deixar la seva altra cara als pobles de l’interior. Devessalls que cauen perillosament de les teulades, acumulació de neu als carrers, carreteres, vies secundàries incomunicades, masies aïllades, gelades, talls de telefonia i electricitat durant més de trenta hores, com ha passat a Vallibona, i centenars de persones treballant sense treva. Però, també, ha reactivat el sector turístic d’aquestes comarques, regalant un respir en aquest llarg i dur hivern. Morella ha brillat amb llum pròpia en les cadenes nacionals de televisió. Lògic, per la seva bellesa natural junt a l’extraordinària neu.
La gran nevada ha caigut paral·lela a les grans marees que han tornat ha recórrer el país. Un temporal que no cessarà amb l’allargada mà, surrealista i maquiavèl·lica, que ens governa. El del cas Bárcenas és un espantall insostenible. El del cas Nóos va més enllà i ha deixat a una família “sense recursos” enfront d’una hipoteca. Què mirin el país que porta la seva corona en l’escut. I que tinguin vergonya, totes i tots. No ho sembla, donades les declaracions de Cospedal, Montoro, Arenas o González Pons. I enmig de tant despotisme, nos mes ens faltava una nova interpretació del senyo diputat Toni Cantó, també sense vergonya, i, com es diu, ‘chuleando’ la realitat que sofreixen milers de dones.
Entre borrasques, se’ns va anar Stéphane Hessel. Mantinguem la seva ètica dels somnis, l’obligació de lluitar perquè justícia i tolerància siguin la base de societats humanes.
El divendres es el Dia Internacional de la Dona. I des de la regidoria de Igualtat de l’Ajuntament de Morella, des de dInfodona i des de el Grup de Dones dels Ports, han organitzat una molt interessant agenda per a commemorar una data molt necessària.
Sempre hi ha homes, i també dones, que critiquen aquesta data internacional baix la excusa de que tot el any es el dia de la dona. Un pensament erroni. Perquè estem encara molt lluny de la igualtat reial. Encara no ha arribat el temps de les dones. Mireu, conquistar la igualtat es el repte i la meta. No més en esta condició entre dones i homes es pot guanyar justícia i drets. Perquè la lluita de les dones es com anar en bicicleta, si pares de pedalejar, caus de cop. Ara, els actuals governants han deixat de pedalejar, de dedicar recursos a les polítiques i serveis de gènere. I així ens va.
Per això i moltes més motius es necessari el 8 de Març com a dia de reivindicació col·lectiva a tot el món per a les dones, encara que cada dia de l’any es una jornada més de reivindicació i també, malauradament, de discriminació. Es per això que tenim que continuar lluitant pels nostres drets, lluitant contra les desigualtats, contra la violència de gènere, la física i també la psicològica i social. Tenim que continuar lluitant per nosaltres mateix i per la resta de les dones.
Avui, mes que mai, perquè la situació de crisis que estén patint ha situat a les dones com a les primeres víctimes de tanta injustícia social.
Dir que jo no vull que em regalen flors, vull drets, llibertat i justícia social.
Més informació: Amparo Panadero | Los Lunes al Sol
