LOS LUNES AL SOL: “Les cadenes de Loli ens encadenen”
A pesar de tanta festa a les grans ciutats d’aquest petit país meditaria, como la Magdalena i les Falles, les marees ciutadanes continuen recorrent els carrers. Amb més participació, més veus i confluència de reivindicacions.
El carrer segueix cridant, llatint. És el rostre reial de la crisi. Fa uns mesos Elvira, Loli i Rosa, tres dones dependents amb discapacitat, van decidir encadenar-se en el jardí del Palau de la Generalitat per denunciar les greus retallades i el retard en els pagaments de la dependència. Ara, Dolors Carrasquilla, Loli, està encadenada des de dimecres passat a la seu del Consell. El dilluns va començar una vaga de gana fins que el INSS reconegui el grau de gran invalidesa, i prestacions corresponents, que li era reconegut a Catalunya però no al país valencià, on les retallades també afecten als barems de valoració de la dependència que, per tant, disminueixen el nombre de persones dependents i s’eliminen ajudes, entre unes altres, com a prestacions farmaceútiques i *ortoprotésiques.
El soroll de la festa no apaga les protestes ni el sofriment, una indignació ciutadana cada vegada més organitzada. El carrer segueix sent l’escenari personal i col·lectiu per cridar i exigir que els governs deixin de retallar drets i serveis, que deixin d’agredir a les persones.
Cap avanç social s’aconsegueix sense lluita, com ha reflexionat tantes vegades Josep Fontana que, per cert, acaba de publicar el seu últim llibre ‘El futur és un país estrany’. Un titulo suggeridor perquè no cessi el moviment col·lectiu.
Finalment i, d’altra banda, denunciar el succeït en Ponferrada. Indignant. Insostenible. No hem de suportar semblants comportaments polítics. La lluita contra la violència de gènere, la llarga carrera que vam emprendre per conquistar drets, lleis, llibertats, per avançar cap a la igualtat real, no pot xocar amb aquestes pedres i muralles.
