UN CONCEPTE: “Límit de velocitat”


Jo no he conduït mai a 216 km/h, que és la velocitat de l’Euromed a Vinaròs quan no té davant un regional o un mercaderies que el frena. Per tant, no sé si sóc un bon pilot de fórmula 1 com alguns futbolistes del Madrid i tampoc no em caldrà inscriure’m a la Federació Espanyola d’Automobilisme, presidida per un senyor que té el carnet retirat per conduir lleugerament mamat.

Quan circulo al límit legal de velocitat i se m’amorra un personatge amb un cotxe car fent llums per a que m’aparto, m’enfado i tinc temptacions de frenar en sec per a que aprengue modos i de pas el reglament de circulació. Evidentment, no ho faig per no tenir un accident, però em quedo amb les ganes. Vull dir que no sóc un sompo, però tampoc cap salvatge conduint, no conduisc sense carnet ni portant al crio de qualsevol manera com algun futbolista del Barça que hauria de donar exemple perquè li sobren diners per a comprar dispositius de retenció infantil. Bon pilot no ho sé, però bon conductor sí.

Avui el concepte del que parlarem és el de “límit de velocitat” perquè el ministre Fernández vol canviar-los, segons un globus-sonda que va eixir a la premsa. De límits de velocitat n’hi ha de dos classes: de genèrics i d’específics. Els primers regixen per a tot el territori, per a una determinada classe de vies. Per exemple, a Espanya no es pot córrer a més de 310 km/h en ferrocarril ni a més de 120 km/h en autopistes. Els específics afecten a uns trams determinats en funció de determinades circumstàncies locals, com l’estat i el traçat de la via, com un pas d’assagador o de vianants.

En resum, vol augmentar fins als 130 a les autopistes i baixar-lo a les carreteres normals, que ells diuen secundàries, en una nova mostra de neollengua i perversió del significat de les paraules. Una carretera de Vinaròs a Santander o de Cadis a Barcelona no és una carretera secundària. A les carreteres on ara es pot anar a 100, que a la comarca només són alguns trams concrets de la general, ara ens deixaran anar a 90. La resta de carreteres de la comarca passarà a estar limitada a 70 o a 50, i agarreu-vos perquè la diferència és si hi ha la ratlla pintada al mig. Vol dir que moltes carreteres de la Diputació de Castelló i del Govern d’Aragó estaran a 50 encara que siguen rectes com la de la Mata a Puente Vallés i les de la Generalitat a 70 encara que siguen com les de Castellfort o Portell on hi ha corbes que a 30 ja xiulen les rodes.

A primera vista, em podríeu dir que és igual, perquè a la nostra comarca no es pot córrer perquè tenim unes carreteres pròpies del tercer món al que volen portar-nos estos que manen. Però cal mirar més enllà. Ací no hi ha gaire gent que vaja a Osca, però uns quants sí que n’hi ha, i sabeu com està la carretera als Monegres i a la Plana d’Osca, carretera estreta i amb poca pintura, però plana i amb visibilitat excel·lent per a vore a venir els perills.

Les lleis han de ser creïbles i raonables. A la carretera de Castelló fins ara es pot anar a 100 i els entradors a 80, però a la gasolinera de la Salzadella hi ha un 60. Un foraster pot comprendre que alguna cosa passa i reduirà. Els locals ja ho fem, sobretot si alguna vegada ens ha eixit algú sorpresivament com si no hi haguera estops: límits locals raonables en funció de la realitat local.

Per què cal posar límits genèrics irreals podent senyalitzar bé cada tram de carretera?
Les seues respostes seran la seguretat vial, com abans Zapatero i Rubalcaba ens van vendre l’estalvi energètic els tres mesos que ens van fer anar a 110. Les meues respostes, en canvi, són sis:

1. Per obligar a usar les autopistes allà on n’hi han per afavorir els concessionaris. La gent està tornant a la carretera convencional perquè amb les retallades no pot pagar peatges.

2. Per a que ens acostumem a que les administracions no mantindran bé les carreteres, per les retallades. Si fins ara considerem que a una carretera s’ha de poder anar a 90-100, quan topetem un tram limitat a menys, entenem que l’administració responsable no invertix prou. Si a partir d’ara es considera normal anar a 50 o 70, hi haurà menys pressió social per a reformar carreteres. I a 50 també podem acabar fent voltes de campana…

3. Per un cert madrilenyocentrisme dels que ho han pensat, perquè allà tot són o autovies o zones urbanes. Això reduïx encara més la competivitat de les zones on tenim carrreteres normals perquè perdem encara més accessibilitat relativa, i ja vorem com els afectarà a la gent de tacògraf. Els de Castelló ja ho saben que això ens allunya encara més d’ells?

4. Perquè la majoria de conductors són urbanites que no saben conduir per carretera. A vore si algú els diu que si se seguix la línia del mig el volant se’n va al centre de la calçada i hi ha xocs. Pareix mentida que la DGT pose com a criteri la pintura del mig de la calçada, com si no es llegiren les seues pròpies publicacions.

5. Perquè igual volen recaptar més.

6. Perquè igual volen distraure’ns d’altres coses.

Mireu, ja sabeu que jo sóc políticament incorrecte, i penso que els habitants de zones rurals allunyades de tot, com nosaltres, hauríem de tenir dret a circular com a vehicles prioritaris, sempre que el vehicle portara la sirena per advertir la resta d’usuaris de la via i el conductor tinguera el carnet d’ambulància. La única explicació raonable és que el ministre Fernández, que com sabeu té el “defecte” de ser català, estiga fent campanya per la conservació del burro català, espècie autòctona que a este pas serà un vehicle més ràpid que l’automòbil.

Més informació: Carles Ripollés | mobilitat | Un Concepte