Isidro Garrido: “Les meues novel·les són una mena de guies turístiques negres”
El gènere negre estira. I més en moments de crisi. El passat dissabte 6 d’abril, l’autor de Castelldefels Isidro Garrido va presentar la seua segona novel·la auto-editada, ‘Tráfico de deudas’, a la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Serà la segona entrega del brigada Silva, que en esta ocasió, i després de recórrer la nostra comarca amb ‘Los crímenes del Matarraña’, ara farà el salt al Solsonès i la ciutat de Cracòvia (Polònia). Novel·la negra on el brigada de la Guàrdia Civil haurà de resoldre un crim barrejat amb el robatori de peces d’art.
En una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, l’autor va dir que ‘Tráfico de deudas’ “és una continuació de ‘Los crímenes del Matarraña’, on el brigada Silva es veu implicat amb una sèrie de fets relacionats amb el robatori de peces d’art. Apareix l’església, els polítics… i el protagonista continuarà la investigació, anant de Solsona a Cracòvia”. El punt de partida de la novel·la és una catedral que hi ha a una vila d’Aragó i d’unes peces d’art que són sostretes i que apareixen en una subhasta a Cracòvia. “Per això el brigada Silva s’acaba traslladant fins allí”.
En les novel·les de Garrido, és un brigada de la Guàrdia Civil l’encarregat d’investigar els casos. Tot té un origen. “És una pregunta que m’han fet més d’una vegada. A tota la Península, des d’on hi ha menys Guàrdies Civils és de Catalunya. N’hi ha inclús menys que bascs. I llavors em vaig dir que jo el faria català. De Balaguer, no sé perquè, però el faré d’aquí perquè de reals n’hi ha pocs”. A la vegada, Garrido recorda que les seues novel·les “són una mena de guies turístiques negres. Dins la història hi ha un assassinat. Però això serveix per a descobrir un territori”.
De fet, Isidro Garrido creu que “la vida és suficientment trista i negra com per a posar constantment el dit a la llaga. El que vull també és que la gent conega una zona, un plat típic… Hi ha un assassinat i darrere una investigació, com és lògic”, però la història és molt més. A la vegada, l’autor defensa que el gènere negre és una bona ferramenta per a criticar la classe política i les injustícies del moment. “En aquesta segona obra surten el cas Palau, el senyor Millet… Vaig escrivint novel·les, estan oberts els mateixos casos de corrupció i n’apareixen de nous. Per desgràcia, hi ha per a estona”.
Més informació: Llibreria Serret | llibres
