El malestar del Benestar Animal centra les Jornades del Porcell del Matarranya
La Mare de Déu de la Font de Pena-roja va encetar ahir a la tarda les XIII Jornades del Porcell de la Comarca del Matarranya, un punt de trobada per al sector ramader del territori que, edició rere edició, centra els temes més importants i de major interès per a un sector econòmic tan important a la nostra regió. El dia inaugural va comptar amb la presència de desenes de grangers vinguts del Matarranya, el Baix Aragó i de la comarca dels Ports, una jornada que es va obrir amb una conferència sobre la gestió tècnica i la gestió econòmica de les explotacions ramaderes a càrrec de Jorge Gonzalo. Al llarg de la sessió d’ahir també es va tractar la salmonel·losi, l’optimització de la llet materna i la situació de les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS) del porcell.
Precisament, la jornada d’ahir va comptar amb Enric Marco, de Marcovetgrup, qui farà doble sessió al llarg d’estes Jornades del Porcell. En atenció a Ràdio Matarranya, Marco va apuntar que en “parlaré de dos coses. Una és intentar optimitzar la producció de llet de les mares, perquè les mares cada vegada porten més porcells i s’han d’alimentar. Si no, no traiem el profit de la genètica. I la segona és posar sobre la taula els maldecaps que ens ha donat l’aplicació de la nova llei de benestar i per què ens han donat aquests maldecaps”. De fet, la conferència titulada ‘El malestar del benestar’ a càrrec del mateix Enric Marco, i la presència de Carlos Buxadé, que avui tractarà la ‘Previsió del mercat nacional i internacional del porcí’, seran de les xarrades més interessants”.
. Maldecap econòmic i maldecap mental
Segons Enric Marco, l’aplicació del benestar animal “ha suposat un maldecap molt gran en dos sentits: econòmic i mental o psíquic”. La llei “ha suposat un canvi de mentalitat. A banda de la inversió, que ja de per sí és un esforç, hi ha també un esforç de mà d’obra i d’entendre el canvi de dinàmica que genera l’aplicació del benestar a la granja, i que això és una part del maldecap que avui tenim”. En quin sentit? Segons Marco, “la llei ens diu que hem de tindre les mares en grup. Això és la part fàcil de la llei. El problema és que no tots els grups funcionen igual de bé. Hi ha grangers que han pres la decisió de fer un tipus de grup que li ha funcionat i realment no ho ha notat. Però altres grangers han fet grups que no li funcionen igual de bé”.
Això té efectes directes. “Al granger, això li porta per una banda augmentar les pèrdues de gestació, i per tant augmentar el cost de producció del porcell, però també a no entendre el per què d’estes pèrdues”. I és que hi ha “tota una sèrie de dinàmiques que segurament, en el temps, es solucionaran. Però avui ens trobem en que el ramader no ho entén, però els tècnics no tenim l’experiència per a donar la solució ràpida que podien tindre abans”. De fet, i segons establia Marco, “una de les previsions és que caurà la producció de cara al segon semestre. Però no perquè hauran reduït les mares, sinó perquè les mares no 
funcionaran tan bé”. I això fa “comprensible” que el granger acabe queixant-se de la nova normativa.
. El maldecap de l’engreix, sol econòmic
Marco també va voler diferenciar entre engreix i mares. “En engreix, el maldecap és sobretot econòmic, és un tema d’inversió. Però amb la mare és de maneig i eficiència reproductiva”. En relació a la caiguda en la producció degut a la desaparició de granges, Enric Marco va remarcar que “en les zones tradicionals, on les granges eren activitats familiars, si a la persona que va iniciar l’activitat se li demana un esforç durant esta situació econòmica i sense saber que l’esforç econòmic li retornarà en beneficis, doncs està clar que s’ho deixarà”. Però en altres zones no. “En altres zones s’ha vist com una oportunitat, i en la zona de Lleida ha crescut”. En la intervenció d’avui, Enric Marco vol “transmetre paciència. Les coses, quan comencen, són difícils. Però al final ens sortit”.
Més informació: agricultura | ramaderia
