UN CONCEPTE: “Thatcherisme”
De resultes de les defuncions de lady Margaret Thatcher i de José Luis Sampedro, inevitablement esta setmana toca parlar del concepte de “thatcherisme”.
El primer que cal dir de la seua política és que la va implantar fa trenta anys, i per tant no és una cosa ni “de tota la vida” ni inevitable, com ens estan fent creure estos dies els seus deixebles, que en són uns quants i damunt manen arreu d’Europa.
Quina és la seua teoria? Que el lliure mercat ho regula tot molt bé, inclosos els servicis públics. També se’n diu “neoliberalisme” per diferenciar-lo del liberalisme clàssic que tenia alguns valors morals i que, a més, no volia saber res de l’estat. En este cas l’economia ha d’anar pel seu compte però ha d’haver un govern fort, centralista, que tinga una força pública potent, que desregule les condicions del treball, els sous i limite la força dels sindicats… No sé si vos sone al que estem tenint darrerament per ací.
Això del lliure mercat -en teoria- ens pot inclús arribar a convèncer, però alguns economistes recorden que per a que això es done, cal una igualtat de condicions del competidors que no existix mai en la realitat. Per posar un exemple que entengueu fàcil, no pot competir igual una tenda del carrer Major d’algun dels nostres pobles que una que estiga al carrer de Russafa de València, perquè per ací igual no passa en tot un dia la gent que passa per allà en un quart d’hora. Sorprén que una filla de botiguer de poble que va estudiar amb una beca tinguera tant autoodi a la seua classe social que fins i tot canviare el seu to de veu per fer-lo més aristocràtic.
El cas britànic va ser tan greu que la privatització del ferrocarril va ocasionar la pèrdua de qualitat i de la històrica “puntualitat britànica” que feia innecessaris els rellotges a la gent dels masos i les fàbriques que coneixia a quina hora exacta passaven els trens. Però no només; com se’ls va ocòrrer privatitzar inclús les vies, això va provocar nombrosos accidents per manteniment deficient i falta d’inversions modernitzadores. Fins a tal punt que l’estat britànic va haver de rescatar més tard la infrastructura per evitar el col·lapse del país. I pel camí segur que algú va fer negoci a costa dels contribuents.
Un dels punts més controvertits és la teoria dels dos terços, segons la qual i explicat molt a lo bèstia cal governar per a eixa fracció de la societat, que ja dóna la majoria suficient a les institucions, perquè dedicar-se a l’altre terç és molt car i no val la pena perquè no seran capaços mai de progressar.
No tot és roïn. Per als nacionalistes britànics, va tornar la Gran Bretanya al primer orde de les potències mundials, resumits en la seua frase Britain is great again. Però caldria que tots els “deprenents de bruixot” que l’imiten i que tenen la vanitat de “passar a la història” prengueren nota de la gent que va eixir al carrer amb la botella de cava i pancartes artesanes amb llegendes com “la puta és morta”, que més enllà del mal gust, reflexen quin és el sentiment d’eixa tercera part de la població exclosa expressament per la seua política.
Més informació: Carles Ripollés | política | Un Concepte
