LOS LUNES AL SOL: “El viatge del càtar imperfecte a Morella, somnis d’història i de paper”
Els dilluns a Morella son dies silenciosos, solitaris, d’una calma que engrandeix la bellesa dels paisatges urbans, de la cadena de muntanyes. Dilluns de la darrera setmana el forcallà Víctor Amela, periodista i escriptor, va reviure l’emocionant viatge de l’últim càtar, des d’Occitània a Morella, per seguir construint un altre món, en contra de l’Església. Heretges que des de la clandestinitat van marcar un mapa més de les persecucions i extermini dels qui vivien contra corrent, els qui eren revolucionaris d’aquella època. La història està plena d’aquestes experiències, encara que no es registressin en les cròniques oficials. Lideratge, religió, política, filosofia, espionatge, mort, vida i amor. Perquè aquest llibre és també una història d’amor entre persones, i amor per la terra i per unes idees. L’estima que és estigma. Les arrels que ens sembren i converteixen en éssers habitats, sempre, somiant a la recerca d’un somni.
Víctor Amela, es també còmplice autor de les entrevistes de La Contra a ‘La Vanguardia’ des de fa dècades, degà de la crítica televisiva, i permanent col·laborador en radis i televisions, i a més ens ha regalat títols com Gairebé tots els meus secrets. 99 canals per veure el món, Estampes de la vida forcallana i ha coescrit amb la periodista i escriptora mallorquina Roser Amills, companya genial, divertida, imaginativa, creativa, ‘Paraules d’amor’ i ‘333 vitamines per a l’ànima’. ‘El càtar imperfecte’ és recorregut històric, relat de l’humà i el diví, navegació pel temps, entre el cel i la terra morellana. La llum que obre tanta foscor imposada pels segles dels segles.
Avui es Sant Jordi i tenim rosses i llibres. Un dia de colors per a sentir que quan més llibres, som més lliures.
Vull recomanar també per a aquest Sant Jordi tots els llibres morellans, vilafranquins, cinctorrans, forcallans, de tots els pobles de la comarca, de la Tinença i fins i tot del Matarranya.
Però fer menció especial a Somnis de Paper, de Miguel Angel Troncho. Un llibre que també es una profunda historia d’amor amb Morella i, sobre tot, amb les persones morellanes que a la fi son quin fan possible que la vida passi de sis en sis anys. Destacar el treball de Miguel Angel, morellà de gran sensibilitat, de feina ben feta, creatiu, emprenedor, incansable, molt bon professional i molt bona persona. Des de el seu cor i des de la seua més intima mirada ens ha portat aquests somnis de paper, un recorregut fotogràfic i anímic per el Sexenni, eixa ruta comú que cada sis anys reviu tot un poble.
Per últim i que per a que Sant Jordi sigui encara un dia més enllà de les novetats literàries, vull reviure a José Luis Sampedro. Busqueu La Vieja Sirena, un llibre bellíssim i ple de reflexions, de sentiments. O també la tendresa de La sonrisa estrusca i, avui més que mai, es fan necessaris títols del mestre Sampedro com Les forces econòmiques del nostre temps o el mercat i la globalització.
Vivim Sant Jordi amb una rosa i un llibre, sempre viure amb un llibre.
Més informació: Amparo Panadero | cultura | llibres | Los Lunes al Sol
