Olocau del Rei va complir amb San Marcos

Els veïns d’Olocau del Rei, van encetar el seu cicle de rogatives en la visita a l’ermita de San Marcos. Aquest gran ermitori va ser fundat en 1576 i ampliat en 1770 amb el sufragi de tots els veïns del poble. Ara fa deu anys es va poder portar a terme part de la seva restauració. Però a la part dels porxos ja no es va poder aplegar. Ara, poc a poc, fase a fase, s’intente restaurar tot aquest peculiar entramat, on els veïns es refugien del sol, quant en fa, o en aquest cas de la pluja. No tenen massa sort els d’Olocau en les seves festes. Enguany totes han tingut el temps en contra. No obstant això, en va ser molta la gent que del poble va fer el camí a peu fins l’ermita, i molts altres els que ja estaven allí esperant a la processó. En aplegar, la campana, que deixa d’estar muda dos cops a l’any, pregonava que el poble continua complint amb la tradició, encara que les visites s’hagen limitat a aquesta que es fa per Sant Marc.

San Marcos ha estat sempre una de les ermites d’aquest terme municipal més visitades. No obstant, de les tres cites anuals que es seguien, en l’actualitat tant sols es manté aquesta al mes d’abril. La construcció i veneració de Sant Marc Evangelista en aquest indret, ve envoltat d’una antiga llegenda. Conten que l’ermita es va construir en el mateix lloc on Sant Marc se li va aparèixer al fill d’un llaurador: una imatge blanca, amb una corona de Rei, adornada amb estels al cap, amb una creu roja al pit, i un rosari a la cintura, es va dirigir al joven i li va dir: no té espantes…. i va desaparèixer. Tres mesos desprès, i davant el mateix testimoni, en el mateix lloc, altra figura, en aquest cas un xiquet d’una dotzena d’anys es va presentar com l’evangelista. En aquest cas va ser molt clar. Els veíns portaven vuit anys pensant en construír una ermita, que mai portaven a terme. I els va comminar a acabar-la en un termini no superior a 20 mesos. El toc d’atenció va anar bé, i abans del plaç estipulat l’ermita estava acabada, i consagrada per a celebrar missa tots els diumenges. Així va ser fins a principis del segle XX.

Desprès de la celebració religiosa, es habitual quedar-se allí a dinar. Però en els darrers anys el temps no acompanya Olocau en cap de les seves celebracions, tampoc ara per Sant Marc. Així és que el final de festa va tenir lloc en el Pavelló de festes, on després de dinar van gaudir de l’orquestra que no es va poder celebrar el dia de Sant Antoni, també a causa del mal oratge.

Les properes cites votives dels d’Olocau són en la Virgen de la Carrasca, en terme de Bordò, i en la seva patrona, la Virgen de la Naranja.

. Vídeo . Olocau del Rei va complir amb San Marcos

Més informació: religió | rogatives rotllos i primes | tradicions