Corredors de Forcall, Vilafranca, Cinctorres o Morella participaven de la Marató i Mitja entre Castelló i Sant Joan de Penyagolosa
Ara fa una setmana molts participants de la nostra comarca van participar en la prova més reconeguda de la província. Es tractava de la Marató i Mitja entre Castelló i el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa en la que s’han de recórrer 63 quilòmetres en un màxim de 15 hores. Més de 1500 corredors es van donar cita per participar en esta prova que complia 15 anys d’existència.
Corredors de diferents pobles com Forcall, Vilafranca, Cinctorres o Morella no van desaprofitar per participar en la cursa. Van ser molts els que van acabar i tenen l’honor d’haver completat esta dura cursa. Les condicions climatològiques també van acompanyar durant el recorregut.
Però de forma paral·lela a esta Marató i Mitja, es desenvoluparia una prova encara més exigent. Es tractaria de la Ultratrail que també uniria Castelló i Sant Joan però amb una distància de 118 quilòmetres. S’anomena Penyagolosa Traisl: CSP-115, una ultratrail que compta amb un desnivell acumulat de pujada de 5439 metres i de baixada de 4227 metres. Parteix del nivell del mar i finalitza al mateix Santuari a 1280 metres d’altura. Durant la cursa es passa pels termes de Castelló, Borriol, Vilafamés, Les Useres, Llucena, Atzeneta, Benafigos, Culla, Xodos, Villahermosa i Vistabella.
Una prova que pareix una bogeria, però suposa tot un repte per corredors experimentats en la que l’aspecte psicològic és fonamental. Un d’ells va ser el jove 
Pepe Prats de Morella. Acabaria el 80 classificat amb un temps de 17 hores, 53 minuts i 51 segons. No va ser l’únic de la comarca. Altres com Silverio Marín o Javi Pinell de Forcall també la completarien. En el cas de Prats, ell i un altre jove, de 30 anys tots dos, van ser els més joves en entrar a la meta entre els 100 primers classificats.
Era la primera vegada que la completava i va ser un dia per a recordar “l’arribada a la meta és de molta alegria, per estar molt content” apuntava Prats. L’eixida era a les 6 del matí, com els participants a la MiM, prova que ja havia realitzar en anterioritat “vaig eixir amb els meus amics Eloy, Raúl i Sisco, però els vaig deixar al seu ritme perquè el meu objectiu era diferent al seu i hi havia que regular forces” assenyalava el morellà. Els trucs de Pepe anaven des de “no tenir en compte el que falta, deixar que passen els quilòmetres i les hores i anar fent, per altra banda anava pels trams plans trotant, i a les pendents caminant ràpid” i creu que “és més important el cap que el físic per a estes proves”. Durant uns 60 quilòmetres va anar sols, des de Sant Miquel a Xodos “allí me vaig trobar amb un xic que anava a un ritme semblant al meu, ens vam ajuntar per a que no fóra tant pesat i encarar els darrers quilòmetres, una vegada a la meta ens vam abraçar com si ens coneguérem de tota la vida” recordava el corredor. Les darreres hores les van tenir que fer de nit amb l’ajuda d’un frontal. Pepe Prats va aconseguir el repte i ja pensa en noves fites de cara al futur.
Més informació: Castelló
