“Dones obreres, que no portaven pantalons”

Podria esperar el 8 de març -Dia Internacional de la Dona Treballadora- per parlar del que deu ser la primera associació d’obreres de Morella. Des que vaig vore la foto que acompanya l’article, la curiositat em pot: De què va la imatge? Quin any és? Postguerra. Per a què? Algun acte de l’Església pel lloc on estan o de Falange pel feix de papers que porta la seua representant?

La memòria d’algunes de les fotografiades ho situen l’any 1944 o 1945 i expliquen que mossèn Paco, a qui molts reconeixem, va formar una associació d’obreres –del tèxtil, s’entén. Segons recorden dos Càrmens, va venir a Morella un missioner que els va impartir doctrina, i aprofitant la visita, el fotògraf Pasqual les va retratar.

Cavil·lo que és la primera associació de dones treballadores perquè tot i que les dones sempre han treballat, no se les considerava professionals de res. Si algú sap d’algun precedent a la junta d’obreres de 1944-45, el convido a que ho faci saber en aquestes mateixes pàgines. El pitjor ignorant és el que no vol aprendre, i jo estic delerosa de conéixer la història de la foto.

Les retratades treballaven a les fabriques tèxtils, i a casa s’encarregaven de la feina que els tocava per ser dones. A l’hivern es portaven el braser a la fàbrica i feien tantes hores com calia. A la foto se les veu a totes ben alimentades i ben vestides. Han passat cinc o sis anys de la fi de la Guerra Civil. Pel que es desprén de la imatge –el teòric de la comunicació Marshall McLuhan va dir que una imatge val més que mil paraules- l’associació d’obreres té una finalitat més política i d’adhesió al franquisme que laboral o de suport professional a les dones.

Les obreres estan a la porta de l’església, el fundador de la junta és l’home-capella que representa a Déu (en el catolicisme romà les dones encara no poden representar a Deu a l’únic món que coneixem). En un racó de la foto, l’encarregada de Falange i una altra dona, amb mantellina al cap, porten un grapat de pamflets, probablement per repartir a les que no eren analfabetes. Endevineu de què va l’associació de dones?

La història és col·lectiva i, per tant, no cal destacar cap paper individual d’obreres, capellans, missioners o falangistes. La foto és això: el document d’un temps i un lloc; Morella 1944-45. Les retratades són la darrera generació de dones que no va portar pantalons. En això, com en l’avanç industrial, Espanya anava darrera d’Europa. Les fotos de les franceses o angleses que a la Primera i Segona Guerra Mundial fan treballs d’homes en fàbriques i el camp perquè ells estan a la guerra, mostren a dones que porten pantalons.

L’anècdota dels pantalons, com la del braser de la fàbrica, respon a un record personal. Una de les fotografiades és la meua mare, i a ella li temptava la idea de posar-se pantalons. ¡En el fred que fa a Morella a l’hivern! El cos esta més protegit. Tornant a la finalitat de l’associació d’obreres, crec que no seria agosarat aventurar que la van formar per adoctrinar-les en el camí de l’Església catòlica i del règim polític d’aquell moment, en el qual no entraré, sí que diré que quan més s’analitze el passat, més s’entén el present.

I no espero al 8 de març, però si aprofito el juliol en què es commemora el 125 aniversari de les “misteres” de Londres. Les 1.400 matchwomen o dones que fabricaven mistos van fer a juliol de 1888 la primera vaga per regular l’ús del tòxic fòsfor blanc que les enverinava. La protesta d’aquelles dones va servir d’exemple als treballadors dels molls del Tàmesi per fer la Gran Vaga de 1889, que va donar pas al moviment obrer i, posteriorment, al Partit Laborista britànic en el país on es produïa la major revolució industrial d’Europa.

Una delegació de “misteres” va ser rebuda al Parlament i les seus peticions ateses; van crear el primer sindicat de dones de Gran Bretanya. A les “misteres” les van criticar per treballar en fàbriques en lloc d’ocupar-se de la casa. Les obreres de Morella, probablement, van acudir a escoltar el discurs de l’Església, el missioner i la Falange perquè no les criticaren: eren temps de sospites i temors.

Més informació: dona | història