Sant Joan, la nit de la màgia, l’esoterisme, la tradició i l’amor

Hi ha dos dates ben marcades en el calendari pagà del Matarranya. Una d’elles és el 17 de gener, Sant Antoni. I l’altra és el 23 de juny, Sant Joan. El pròxim diumenge arriba la nit de Sant Joan, nit de màgia, esoterisme, tradició i amor. Sant Joan és la nit més curta de l’any, el dia de l’any amb més minuts de llum i el dia en que les plantes transmeten amb més energia les seues propietats. D’aquí tot un seguit de creences i rituals associats al món de la botànica que ens permeten fer un viatge apassionant. Un viatge on l’home i la natura s’acaben reconciliant.

Víctor Vidal, naturalista i agricultor del Matarranya, explica que “hi ha moltes plantes i moltes creences associades amb la llum de Sant Joan i l’aigua”. Per desgràcia, s’han perdut molts d’estos rituals, encara que molts altres continuen vigents. “Sant Joan és el dia més llarg de l’any, i la majoria de les plantes estan en el seu màxim esplendor. És el cas de les nous, que encara no han passat a fusta i tenen els màxims components abans que el fruit començo a endurir i a madurar”. En botànica pràctica, Sant Joan és el millor moment de l’any per a preparar un bon vi de nous.

Al sud del Matarranya, i segons diu la tradició oral, qui vulga fer un bon vi de nous ha de collir 17 nous. Ni una més, ni una menys. “A la zona de muntanya les nous són més menudes. Als pobles de millor clima, en canvi, se’n posen menys”. S’acostumen a posar en números imparells. Les nous es trossegen i es posen en cinc litres d’un bo vi negre. Als 40 dies, ho filtrem i l’hi afegim un litre d’aiguardent i una mica d’almívar. Per Sant Joan també és època de fer oli d’herba de Sant Joan (el pericó), així com els ungüents i maceracions amb àrnica o la beata maria.

. La màgia del roure

Un dels rituals ancestrals però que ha caigut en desús al Matarranya és el de curar els trencaments umbilicals amb un roure. Vidal ens concreta que “això es feia amb els xiquets menuts, menors de tres anys, que solien tindre una hèrnia umbilical”. És una patologia que “s’ha de tractar. I aquí es feia amb un roure”. Com? Per a fer el ritual es necessiten dos persones del poble. Una que es digui Pere i una altra que es digui Joan. S’ha de buscar un roure jove, que s’acaba partint per la meitat amb maceta i escarpre, quedant obert com si fos un arc.

Fets estos precedents, comença el ritual. Pere i Joan es passaran el xiquet pel mig del roure partit. L’un diu ‘Pren-lo Joan’ i l’altre contesta ‘Dona-me’l Pere’. “Això es fa tres vegades”, concreta Víctor Vidal. I una vegada fet el ritual, es nuga el roure per la punta amb els bolquers de gasses del mateix xiquet. Quan el roure es cura, el xiquet es cura”. D’esta creença hi ha una part de lògica. “L’hernia umbilical es sol reabsorbir. Però es creu que d’esta forma hi havia major seguretat. De fet, conec una dona de La Portellada de 90 anys que la van passar, i encara avui es veu el roure amb la cicatriu”, diu Vidal.

. El paper del foc i l’aigua

Sant Antoni és la festa del foc. És quan creix el dia, quan la llum guanya a la nit. Així ho diu la dita. ‘El dia creix a Sant Antoni a pas de dimoni’. Sant Joan és el dia màxim de llum, i “torna el foc”. La tradició diu que s’ha d’esperar a que surti el sol durant tota la nit. I per Sant Joan “s’havia de fer ballar el sol sense que els molestés”. El foc es feia amb rames verdes de pi, carregat de fum, i encara hi ha vestigis al Matarranya on es diu que es feia esta pràctica. És el cas de Santa Bàrbara, al municipi de La Freixneda, a la Cadireta de les Bruixes.

El foc és purificador, com també ho és l’aigua. Víctor Vidal ens recorda que es diu que “calia buscar aigües de tres fonts diferents”, o que una manera de purificar el cos era rebolcar-se per les herbes d’una aigualera la matinada de Sant Joan. L’aigua intervé, de reafirmació de pertinença a la terra. A Pena-roja, per exemple, per a la nit de Sant Joan els veïns del poble organitzen una marxa des de la vila fins a la Mare de Déu de la Font. Passat el pont de pedra, hi ha el Toll de Sant Joan. Per a purificar el cos, cal rentar-se la cara a mitjanit.

. Les flors i l’amor

Però no només l’aigua i el foc són presents en la nit de Sant Joan. Les plantes, com bé explicava el naturalista Víctor Vidal, tenen una associació molt forta amb el dia més llarg de l’any. També ho són les flors. D’aquí les creences i els rituals que s’associen a l’amor. Es diu que per a la nit de Sant Joan, si poses pètals de rosa sota el llit, al dia següent apareixerà el nom del teu estimat. Això també es fa amb els carxofes. Si poses diversos noms i damunt de cadascun una carxofa, la que s’obre portarà el nom del teu o la teua estimada.

Les creences i rituals associats a Sant Joan vénen acompanyats de molta tradició oral. I aquí trobem diverses dites centrades en el 23 de juny. En relació al foc, es diu que ‘Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any’. Sobre l’aigua es diu que ‘Bany de Sant Joan, salut per tot l’any’. De l’amor es creu que ‘Si estimes el teu galant no li dones cols per Sant Joan’. I inclús Sant Joan apareix en altres dites, com ara ‘Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou’, ‘Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any’, ‘Per Sant Joan, tot neix i tot creix’ o ‘La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp’.

Més informació: tradicions