LOS LUNES AL SOL: “La realitat sempre supera la ficció”
La realitat sempre supera la ficció És una afirmació al voltant de la que vull parlar amb dues histories.
Som l’autonomia amb la nota més baixa en implantació de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Tant que, sobre 10, hem obtingut un 0,4 en l’Escala de Valoració Territorial de l’Observatori de la Dependència, al costat de l’Associació estatal de directors i gerents de Serveis Socials. Aquesta dada, que no és una interpretació, confirma la greu realitat que sofreix el col·lectiu de les persones dependents, dels i de les treballadores socials i de les famílies afectades per aquesta situació. Un reflex de les nefastes polítiques socials d’aquesta comunitat autònoma. Una valoració que abrigalla a les milers de persones que estan sofrint les injustes retallades i serveis, i la indolència, a més de supèrbia, dels responsables de la Generalitat Valenciana. És una anàlisi més que sumar a la destrucció de drets. Un procés que està dinamitant la societat del benestar, el ben comú.
D’altra banda, vull parlar de la grandesa de allò que es petit. Dissabte passat el XXV Festival de Cinema de L’Alfàs del Pi inaugurava ‘El carrer del Cinema’, un carrer ple de vida i de colors amb els adorns en paper arrissat, realitzats per les veïnes i veïns del Carrer La Font per a l’últim Sexenni de Morella i inspirats al món cinematogràfic. Un sector, el de la cultura, que sofreix, com a molts, l’abandó institucional i la càrrega d’un IVA que està matant teatres i cinemes. Per cert, aquest certamen recorda, amb tristesa, aquell prestigiós Festival de Peníscola, un esdeveniment que va desaparèixer com a tantes altres coses importants, en silenci, en blanc i negre. Com va passar, per ficar un exemple, amb el Curs Internacional de Música de Morella. Massa destrucció innecessaria al mon de la cultura.
Les veïnes i veïns del Carrer La Font van xalar a L’Alfàs del Pi, on ens van rebre com si foren actors i actrius, van desfilar fins i tot per la catifa roja i van gaudir de un cap de setmana ple de convivència. Va estar un temps per a recordar els bons moments compartits al voltant dels tapissos i de tants somnis de paper. Perquè aquest art efímer i meravellós composa tot un mom afectiu i, com a les pel·lícules, al Carrer la Font busquem sempre un final feliç.
Més informació: Amparo Panadero | cinema | Los Lunes al Sol | política
