LOS LUNES AL SOL: “La veritat mai té remei”
La veritat és que em vaig quedar curta escrivint el meu article d’aquesta setmana, fet el darrer diumenge. Perquè l’espectacle que està protagonitzant tant la Moncloa com el carrer Gènova de Madrid es brutal, surrealista i tota una falta de respecte a la ciutadania, a més d’un atac frontal a la democràcia del país .
El morellà Manuel Milián Mestre, exdiputat del PP, ha remogut les aigües de la formació política, ja molt brutes i insalvables, afirmant el passat dissabte que en el partit “tothom sabia de l’existència de sobresous”. Va dir de Rajoy que quan es vol tindre un principi d’autoritat o de credibilitat “el que no pot fer mai és negar l’evidència”. Aquesta informació de la agencia Europa Press va omplir portades en els mitjans de comunicació de tot arreu, excepte en aquesta premsa captiva que segueix l’estratègia del silenci i la confusió dictada des dels diferents governs del PP.
Era el mateix dia que el cinisme i la desvergonya de González Pons, i d’un patètic i indigne Alberto Fabra, tocava fons al sopar d’estiu del PP valencià, al poble de Sueca, mal usant el nom de Miguel Ángel Blanco per tapar l’inevitable, per amagar tantes escombraries, delictes i delinqüents. I era un dia abans que saltessin per l’aire els silencis i les paraules irresponsables, falses, immorals, de la direcció del PP i uns governs ja tocats de mort. Els SMS de Rajoy a Bárcenas són l’evidència. Ja ningú està fora de perill.
D’altra banda, canviant radicalment de tema, no oblidarem mai l’impacte que va mantenir en suspens a tota Morella el matí del divendres en el sisè tancament dels sanfermins. Diego Miralles, el nostre Mija, expert rodador, d’excel·lent preparació, era, com es diu, corneado perillosament al carrer Estafeta. Ens van quedar contenint emocions i respiració. Un sofriment que va esfondrar a la seva mare Lola i al seu pare Enrique, també a Lara, a Alicia i a la seua parella. Ara, afortunadament, Diego es troba ja a Castelló per recuperar-se. El petit món morellà dels afectes és massa bonic, es una gran abraçada de suport i de calor anímic, un grapat de bons desitjos. Va per Diego i la seua família, va per tota Morella i els seus sentiments.
Més informació: Amparo Panadero | Los Lunes al Sol | política
