Valderrobres Patrimonial convertirà la residència de les Germanes en un alberg i una biblioteca

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . dimarts, 3 de setembre de 2013 .
Etiquetes:

Les Filles de la Caritat han deixat Vall-de-roures després de 90 anys de funció religiosa, social i humanitària a la capital del Matarranya i pobles de la vora. El passat dissabte 24 d’agost, Valderrobres va retre homenatge a les Germanes, a qui van agrair tota la labor que han exercit des d’inicis dels anys 20 al territori. A la vegada, les mateixes Germanes van agrair esta estima i van anunciar que tot el patrimoni que elles gestionaven a Vall-de-roures serà delegat al propi poble. De fet, serà la Fundació Valderrobres Patrimonial la institució encarregada de la gestió d’este llegat, que conste de l’antiga residència de les Germanes, de la capella, de la parcel·la on s’instal·le la carpa durant les festes i les fires de maig i setembre, i d’un hort a la Sequiola.

La Fundació Valderrobres Patrimonial es va mostrar molt agraïda per esta cessió, així com de la confiança depositada en ells, i va anunciar que la Residència de les Germanes es convertirà en una biblioteca i un alberg. Manuel Siurana, de la Fundació, va recalcar que “la capella seguirà igual que ara. Estarà a disposició de l’església catòlica per a fer les misses. El saló d’actes també seguirà com ara. Les Germanes, molt generosament, el cedien a qualsevol associació del poble per a assajar o actuar. Per exemple, l’escola de jota assage allí, com també fan la gimnàstica, els balls de saló, les classes de karate o les reunions d’associacions com les de Santa Àgueda”. Això no canviarà. I després estan les antigues escoles i residència, que estes sí que canviaran d’ús.

Siurana va recordar que este edifici “té cinc plantes, una d’elles subterrània i de mateixa dimensió, on tenim uns 1250 metres quadrats d’espai. Començarem a actuar prompte, perquè ja tenim avançat un acord amb l’ajuntament. A la planta de carrer col·locarem la biblioteca municipal, que fins ara estava a la Casa de Cultura”. A la segona planta, per la seua part, “farem l’escola d’adults”. A Vall-de-roures “tenim classes d’informàtica, d’idiomes, per a traure’s el graduat o ampliar els estudis. Tot això ho porte l’ajuntament, però no té lloc on fer-les i ho feia a l’institut”. Una vegada adaptada esta planta, això es podrà fer a este edifici. Finalment, les dos plantes superiors “les dedicarem a alberg, un espai que tindrà una capacitat per a unes 50 places destinades sobretot a grups escolars”.

. Un projecte molt lligat

Des de la Fundació van anar més enllà, i van concretar que “la idea és que l’alberg vaja unit a l’hospital, on farem el museu, i així oferir a totes les escoles d’Aragó que vinguen aquí 4 o 5 dies i que els aprofiten per conèixer el patrimoni històric de tota la comarca”. Per tant, un alberg molt enllaçat en l’art i les tendències històriques i artístiques que té el Matarranya. A l’hora de parlar de diners, les estimacions de la Fundació Valderrobres Patrimonial és que la rehabilitació i posada en marxa del Museu i Centre d’Interpretació (que està previst a l’antic hospital), així com de la biblioteca i les aules de formació siga d’uns 600.000 euros. A això caldrà sumar la inversió que supose adaptar les dos plantes de dalt a zona d’alberg, encara que es creu que “no serà una inversió molt important”.

Manuel Siurana va recordar que “l’alberg, possiblement, haurà d’esperar dos o tres anys. I considerem que no serà una inversió important. La cuina i el menjador ja estan més o menys fets. Els lavabos també estan, igual que el menjador i el saló. La part més important on caldrà treballar seria la creació de les habitacions de l’alberg”. Però seria “simplement posar envans perquè la planta alta és diàfana”. Per tant, des de la Fundació creuen que tot això tindrà un cost reduït, sobre uns 150.000 o 200.000 euros. Al mateix temps, Siurana va recalcar la “immensa il·lusió i responsabilitat de tirar endavant estos projectes”, i una vegada més agrair la confiança depositada per part de les Germanes a l’hora de gestionar tot este patrimoni que han cedit.

Més informació: