Es commemoren 40 anys de l’últim ferrocarril que va recórrer la línia del Matarranya

El ferrocarril forme part de la memòria col·lectiva del Matarranya. Una memòria que es va veure alterada ara fa 40 anys. El 17 de setembre de 1973 es va fer l’últim viatge per la Val del Zafán a mans d’un tren conegut com el Sarmentero -de sarment de parra- que connectava la Puebla de Híjar (Baix Aragó) amb les comarques de l’Ebre fins Tortosa, superant el Massís dels Ports i el cor del Matarranya. Una línia ferroviària marcada per la mala baba i que recorria un traçat gens fàcil i de molt de desnivell. Lent, carregat de records i amb estacions molt apartades dels pobles per on passava. El ferrocarril anava, en el seu pas pel Matarranya, per Valljunquera, la Vall del Tormo, la Torre del Compte, Vall-de-roures, Queretes i l’estació d’Arnes/Lledó en els dos sentits, convertint-se anys després en una Via Verda molt freqüentada pels turistes i els ciclistes.

L’antiga Val de Zafán s’ha sabut reinventar. Ara és una via turística de 110 quilòmetres que va d’Alcanyís a Tortosa, barrejant esport, turisme familiar i de natura. Un projecte que vol anar més enllà, i que en la regió del Matarranya vol aprofitar alguns edificis -antigues estacions de tren- que encara queden en peu i adaptar-los a equipaments per a turisme. Els orígens de la Val de Zafán, en canvi, tenen uns orígens més convulsos. Expliquen que el primer projecte de fer una via ferroviària entre el litoral català des de l’Ebre i fins l’interior d’Aragó date de l’any 1863. I la finalitat, l’estratègia militar davant un possible atac bèl·lic des de l’altre costat dels Pirineus. En canvi, no va ser fins l’any 1891 quan van començar les obres d’explanació, posant-se en marxa un primer tram de 32 quilòmetres l’any 1895 entre la Puebla de Híjar i Alcanyís.

. La guerra i la post-guerra

Marcada per la Guerra Civil Espanyola, la prolongació de via fins Tortosa no veuria la llum fins l’any 1942. Va ser durant esta etapa bèl·lica quan la línia ferroviària va jugar un paper logístic molt important a la Batalla de l’Ebre. I van ser precisament presoners republicans els encarregats de treballar en l’última fase de les obres. El projecte havia d’arribar a Sant Carles de la Ràpita, però este tram no es va acabar mai. Durant la post-guerra, el tren de la Val del Zafán va ser escenari de moltes històries associades al món de l’estraperlo. A la memòria col·lectiva encara trobaríem els viatges que feien molts matarranyencs al metge de Tortosa durant els anys 60, o com durant l’època de verema prenien el tren fins Tortosa i d’allí n’agarraven un altre i marxaven al Penedès. Tampoc s’obliden els viatges en cotxe de línia, del poble més apartat fins l’estació més pròxima.

L’enfonsament d’un túnel l’any 1971 entre les estacions del Pinell i Prat de Comte va ser l’excusa per al tancament definitiu de la línia ferroviària, que es va fer efectiva durant el setembre de l’any 1973. 40 anys es commemoren de l’adéu del tren de la Val del Zafán. De l’adéu del Sarmentero. De l’adéu del fum de les màquines que va ressorgir ara farà uns anys amb un projecte ferroviari de portar el tren des de Saragossa a Motorland i que va acabar en això, en fum. Però quede la paraula. Queden les històries en la memòria de la gent. Queden els ponts i el recorregut, immortalitzats en la Via Verda. I queden els homenatges. El llibre recopilatori ‘Tren de Val de Zafán’. L’homenatge que li rendirà enguany Queretes a les Jornades de la Guerra Civil. L’homenatge de la gent, d’eixa gent que va créixer a la vora d’un tren que ja no hi és.

Més informació: història | infraestructures